La lectura del capítol 16 dels Fets dels Apòstols ens presenta Pau i Siles encadenats en el racó més fosc i inaccessible de la presó. Apallissats prèviament per ordre dels magistrats de la ciutat, els dos apòstols malgrat tot, en un gest insòlit en aquestes circumstàncies, canten. De cop, les cadenes cauen i les portes de la presó s'obren, i aquest fet sorprenent sembla suggerir-nos la pregunta sobre què és en realitat la llibertat i qui és lliure de debò.Podem tenir una impressió semblant en els relats de la Passió de Jesús. Detingut i condemnat, és l'únic personatge del relat que desprèn seguretat i confiança, que no sent la necessitat d'embrutar-se amb maniobres i manipulacions per imposar-se o per salvar la pell. Els apòstols cantant i Jesús afirmant la seva identitat davant dels jutges són imatges d'una llibertat diferent, que no consisteix en fer el primer que espontàniament ve, sinó en identificar-se profundament amb allò que cadascú està cridat a ser.
Com entenem la llibertat? Simplement com tenir el màxim d'opcions obertes? ¿O com un camí de descoberta de la pròpia vocació, d'allò que realment ens fa ser nosaltres mateixos, d'aquella crida en la qual descobrim realment la nostra pròpia identitat? El carceller de Pau i Siles s'adona de la llibertat dels seus presoners, posada de manifest prodigiosament, i els pregunta: "Què he de fer per salvar-me?" Què he de fer per ser autèntic, per ser lliure, per viure plenament? La resposta és clara: "Creure en Jesús". Perquè és en diàleg amb Ell que podem descobrir quin és realment el nostre camí, que emergeix allò a què cadascú està cridat, que se'ns obre el camí d'aquella llibertat que cap cadena ni cap presó no pot ofegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada