De les temptacions a la transfiguració. Aquest és l’itinerari de Jesús que ens ofereix la litúrgia quaresmal. L’evangeli de les temptacions, que escoltàvem la setmana passada, ens mostra el rostre humà de Jesús, on apareix temptat per les mateixes cobejances que nosaltres: el poder, les possessions i el prestigi; realitats que ens despersonalitzen i ens deshumanitzen. Avui, dalt la muntanya, el seu rostre diví es manifesta de forma resplendent. Jesús apareix transfigurat i la seva filiació divina és proclamada solemnement: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit, escolteu-lo”.Temptacions i transfiguració, són dues cares de la mateixa moneda, dos rostres de la mateixa figura: el Jesús humà i el Jesús diví. Les temptacions el fan proper i assequible, la transfiguració el fa digne de respecte i de reverència. Es tracta de dos episodis diferents de la vida de Jesús que tenen un denominador comú: una intensa vibració religiosa. En les temptacions “l’Esperit el conduí cap el desert”; en la transfiguració “pujà a la muntanya a pregar”. La religiositat de Jesús el qualifica i l’enforteix per vèncer les temptacions; la pregària el tranfigura i li permet arribar a l’experiència mística, expressada amb la conversa amb Moisès i Elies i, sobretot, pel núvol d’on surt la veu de Déu.
De les temptacions a la transfiguració. Es tracta, també, del nostre itinerari personal de fe, són les dues cares de la nostra experiència creient: per una banda les temptacions pretenen allunyar-nos de Déu, dels altres i de nosaltres mateixos; per l’altra banda hi ha la tranfiguració interior i exterior que experimentem quan ens sentim a prop de Déu. Aquesta és, de forma sintètica, la nostra realitat que, malauradament, s’oblida del referit denominador comú: la vibració religiosa, especialment quan es tracta d’enfrontar-se a les temptacions. Els afanys de poder, de posseir i de prestigi, només es poden vèncer amb una autèntica vibració religiosa, i encara! A tots ens entristeix quan veiem aquests afanys dins de les religions i dins la nostra Església. També, però, apareixen aquest afanys dins les comunitats cristianes, encara que sigui en petites quotes, però la temptació és, tanmateix, la mateixa.
La vibració religiosa ens ha d’acompanyar en tots els moment de la nostra vida, en els més quotidians, vanals i futils, allà on es cou el pa, allà on ens apreta la sabata, allà on les temptacions són més properes i paleses. Aleshores, quan pugem a la muntanya a pregar, quan assistim a la missa a celebrar la fe, la presència de Déu ens serà més assequible, més saborosa, més evident, més intensa, més plena. Aleshores ens farem nostres les paraules del salmista d’avui: “El Senyor m’il·lumina i em salva”
