Proposar la SANTEDAT (Intuïcions franciscanes per a l'evangelització avui 5)

(llegir la quarta part)

L’abaixament de Déu porta sant Francesc a abaixar-se també ell. En el petó al leprós fa l’experiència que allò que em resultava amarg se’m convertí en dolçor de l’ànima i del cos. Fixeu-vos que, d’entrada, aquest amor no és dolç. És amarg, com el cafè o la cervesa. Cal acostumar-hi el paladar, té un gust fort. Implica un abaixament, un rebaixar-se, una decisió forta que no ens surt espontàniament. Implica un vèncer-se a si mateix, diu la Llegenda dels Tres Companys.

Els exemples dels primers sants franciscans són forts en aquest sentit. Valgui d’exemple santa Isabel d’Hongria que, veient-se expulsada del seu palau i no trobant lloc on la vulguin acollir per passar la nit, s’alegra de poder compartir la vida dels pobres. Més endavant, entregada totalment al servei dels més marginats, ja no voldrà tornar a la vida d’abans. De reina ha passat a infermera i serventa dels abandonats del seu temps. En una línia semblant, els primers caputxins tenien per norma d’acudir allà on es declaraven epidèmies per estar al costat dels malalts arriscant, i sovint perdent, la pròpia vida.

Enamorar-se de Jesús, el Fill de Déu abaixat i entregat, és una invitació a l’heroisme, a la santedat, un ideal potser també molt oblidat en la nostra evangelització i en el nostre discurs com a cristians. La dinàmica de vèncer-se a si mateix per amor a Jesús que no es va reservar res per a Ell porta sant Francesc a allunyar-se dels de casa seva, a despullar-se davant de tothom, a viure entre els leprosos, a reconstruir amb el propi esforç les esglésies enderrocades, a passar la vergonya de demanar almoina davant dels seus amics, a embarcar-se en un viatge aparentment impossible per a entrevistar-se amb el soldà d’Egipte. Les seves admonicions ens presenten també un amor exigent, sense concessions, com el del Sermó de la Muntanya. ¿Què passaria si aparquéssim una mica la paraula amor, aquesta abstracció tan gastada i desfigurada avui, i presentéssim més els nostres relats, el camí d’abaixament de Jesucrist i l’heroisme humil dels nostres sants? L’amor autèntic és una proposta d’esforç, de risc, fins i tot d’aventura. Res a veure amb els nostres amors de cotó fluix. (anar a la sisena part)