Viure la FE (Intuïcions franciscanes per a l'evangelització avui 1)

El dia 6 de març, si Déu vol, tenim trobada de catequistes de tots els convents a Sant Quirze. M'han encomanat que faci una xerrada, intuïcions franciscanes per a la nostra catequesi avui. He escrit unes quantes idees i em proposo d'anar-les publicant al blog. Accepto comentaris i suggeriments. Espero saber acceptar també les crítiques. Tot el que serveixi per enriquir la xerrada és benvingut.

A les Floretes de sant Francesc (cap. XVI), se’ns explica un fet curiós. El sant, havent ja reunit i rebut en l’Orde molts companys, es planteja una alternativa. No sap si aplicar-se només a pregar, o bé predicar alguna vegada. A través de fra Masseu, consulta sobre el tema santa Clara i fra Silvestre, que, després de pregar i demanar llum sobre la qüestió, diuen unànimement: El Crist ha respost i ha revelat que la seva voluntat és que vagis a predicar pel món, perquè no t’ha elegit per a tu solament sinó també per la salvació dels altres.

Més que en la resposta, voldria aturar-me en la pregunta feta per sant Francesc. La seva experiència de pregària és intensa. Els biògrafs arriben a dir que no era sols un home que pregava, sinó la pregària feta home. La dimensió més estrictament religiosa, de relació personal amb Déu, té per a ell una importància tal que es planteja seriosament de dedicar-li la pròpia vida de manera exclusiva. Si assumeix la tasca de la predicació, no és per ganes de ser conegut o perquè fugi de la soledat, sinó per obediència a una crida que sent que ve de Déu. Però primer de tot en sant Francesc hi ha la pròpia conversió i la pròpia relació amb Déu, viscuda com allò que dóna realment nervi a la seva vida i que és capaç d’omplir-la totalment.

Aquesta intuïció ha estat present en la família franciscana al llarg dels segles. No fa gaire, el ministre general nostre ens recordava com els primers caputxins van començar per una recerca de la vida retirada dels eremitoris i una experiència forta de vida de pregària. I va ser aquesta experiència la que els va portar després a entregar-se amb total desinterès i generositat a la predicació, a l’atenció dels empestats o, fins i tot, a començar el servei de bombers d’una ciutat com París. (ves a la segona part)