Som a la biblioteca de la rectoria i veiem, per la finestra, un ocell aturant-se al capdamunt d’un arbre. És un arbre mort, sense fulles, situat a uns deu metres de la casa. El primer que ens atrau de l’ocell és el seu clatell, de color vermell. No distinguim prou bé si són les puntes de les ales o la part més baixa del ventre que també són vermelles.
Serà un pica-soques? Mai no n’havíem observat cap tan a prop i durant tanta estona! L’ocell és gira de costat i li distingim un bec negre, afilat i llarg. No s’assembla a altres pica-soques que havíem vist anteriorment i que també tenien colors vistosos, però no el vermell. Ho haurem endevinat? No obstant ens sembla massa petit: no passa d’un pam de llargada.
L’ocell percudeix àgilment l’escorça de l’arbre unes quantes vegades. Deu buscar algun insecte o alguna larva en alguna escletxa. Però tot d’una comença a baixar verticalment, agafat a l’arbre amb les potes i resseguint-lo sense deixar de picotejar insistentment. Contemplem, bocabadats, aquesta maniobra, fins que l’ocell ens queda tapat per un arbre que ens impossibilita seguir les seves vicissituds.
Tot plegat ens fa pensar que es tracta d’un pica-soques però, mirant posteriorment algun llibre i per internet, potser seria un picot garser gros, que es caracteritza per color vermell del clatell i del baix ventre i per ajudar-se amb la cua a pujar i baixar pels arbres, com nosaltres hem tingut l’oportunitat d’observar.
Serà un pica-soques? Mai no n’havíem observat cap tan a prop i durant tanta estona! L’ocell és gira de costat i li distingim un bec negre, afilat i llarg. No s’assembla a altres pica-soques que havíem vist anteriorment i que també tenien colors vistosos, però no el vermell. Ho haurem endevinat? No obstant ens sembla massa petit: no passa d’un pam de llargada.
L’ocell percudeix àgilment l’escorça de l’arbre unes quantes vegades. Deu buscar algun insecte o alguna larva en alguna escletxa. Però tot d’una comença a baixar verticalment, agafat a l’arbre amb les potes i resseguint-lo sense deixar de picotejar insistentment. Contemplem, bocabadats, aquesta maniobra, fins que l’ocell ens queda tapat per un arbre que ens impossibilita seguir les seves vicissituds.
Tot plegat ens fa pensar que es tracta d’un pica-soques però, mirant posteriorment algun llibre i per internet, potser seria un picot garser gros, que es caracteritza per color vermell del clatell i del baix ventre i per ajudar-se amb la cua a pujar i baixar pels arbres, com nosaltres hem tingut l’oportunitat d’observar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada