diumenge, 24 de setembre del 2017

"Trencaré el jou que el meu poble porta al coll" (Mare de Déu de la Mercè 2017)

"Trencaré el jou que el meu poble porta al coll, li desfaré els lligams i els estrangers no el podran esclavitzar mai més". Que ningú no es despisti, aquesta frase no és una consigna més en aquests dies d'estires i arronses polítics. L'hem escoltada en la primera lectura i és del profeta Jeremies. Correspon als textos bíblics que toca proclamar en la solemnitat de la mare de Déu de la Mercè, copatrona de la ciutat de Barcelona amb santa Eulàlia, i també patrona dels captius.

El profeta Jeremies, inspirat per Déu, parla als israelites en uns moments molt delicats: Israel vivia assetjat per l'imperi babiloni que esperava el moment propici per conquerir la ciutat de Jerusalem, per empresonar el seu rei i per dissoldre el petit regne de Judà. El profeta anima el poble a la confiança i a la resistència: "Jacob, servent meu, no tinguis por, no t'espantis, Israel, diu l'oracle del Senyor". 

El fragment de la Carta als Hebreus que hem llegit com a segona lectura ens transporta al segle I de la nostra era, quan les comunitats cristianes estaven en construcció i la seva identitat específica molestava l'estatus social, religiós i polític regnant. L'escrit també exhorta a la resistència a unes comunitats que patien alguna mena de repressió o de persecució externa. Per això diu: "Tingueu present Jesús que aguantà un atac tan dur contra la seva persona, així no us deixareu abatre, cansats de resistir". No sempre el qui ataca té la raó, com passà clarament amb Jesús i el cristianisme primitiu, com s'esdevé tantes vegades en la història humana on la veu del més fort pretén silenciar les veus dissonants. 

Per  últim, l'evangeli ens narra el miracle de les noces de Canà, on Jesús converteix l'aigua en vi. El relat explica que "S'acabava el vi i la mare de Jesús li diu: "No tenen vi". Jesús tapa el forat, supleix les mancances i actua sense fer parafernàlies: comptant només amb la humil col·laboració dels servents del banquet. Es tracta d'una al·legoria de la capacitat de Jesús de transformar la realitat humana i religiosa de manera discreta i pacífica, sense exercir cap violència, comptant amb l'ajut de les bases anònimes. L'evangeli també posa de relleu la importància de la intercessió de Maria que empeny el seu fill a actuar. Aquesta intercessió de Maria sota l'advocació de la Mercè, és la que avui invoquem sobre la ciutat de Barcelona; i especialment per la representativitat que aquesta exerceix aquests dies sobre la resta del país. Que aquesta devoció mariana barcelonina ens mantingui compromesos amb les llibertats de les persones, dels col·lectius i dels pobles. Des del segle XIII que els barcelonins preservem aquesta devoció, encarnada sobretot en els frares mercedaris, una tradició que clama llibertats i que irradia llibertat.