Tornarà (Ascensió 2024)

“D'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant”. Són paraules de Jesús recollides en els Fets dels Apòstols i explicades a un tal Teòfil, que bé podria representar-nos amb el significat del seu nom, que és “amic de Déu”. La frase de Jesús anunciava l’adveniment proper de la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant, que nosaltres celebrarem diumenge vinent, per cloure el temps litúrgic pasqual. La lectura continuava explicant: “Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista”. Aquest enlairament és el que celebrem avui, festa de l’Ascensió, bo i confiant en l’anunci de l’àngel que ell tornarà, i ho farà de manera solemne i definitiva.

Per això el salm responsorial convidava a aplaudir i a aclamar Déu amb entusiasme perquè, tal i com hem respost: “Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor”, com si nosaltres mateixos contempléssim l’Ascensió de Jesús al celi i ho celebréssim en viu.

L’evangeli de sant Marc també ens explicava l’escena de l’Ascensió de Jesús. Ho feia amb menys detalls terrenals, però afegint-ne un de celestial: “El Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu”. Quan l’evangelista sant Marc explica que Jesús s’assegué a la dreta de Déu, escenifica el seu poder celestial i el suport als seus deixebles en la tasca que els havia encomanat: “Aneu per tot el món i anuncieu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli”. Això és el que els creients continuem fent de mil maneres i segons les nostres capacitats.

La carta als Efesis confirmava aquest enlairament teològic de Jesús i les seves grans conseqüències. Deia: “Ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l'univers”. Aquesta declaració de plenitud són paraules majors, però hem de reconèixer que encara no la contemplem de manera plena. Tanmateix, la podem assaborir i podem contribuir a fer-la realitat en els exigents comportaments quotidians que la carta convidava a fer: “Visqueu amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres”. Perquè, com diu la dita, “qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa”.

Estimar fins que faci mal (Diumenge 6è Pasqua)

“Déu no fa diferències a favor d'uns o altres”. La frase prové de sant Pere, en els Fets dels Apòstols. Pere també afegia: “Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui”. L’obertura de mires que proclamava sant Pere és admirable, i gràcies a ella, nosaltres estem celebrant la missa aquí. Però el discurs tingué les seves resistències, que van quedar superades amb la intervenció de l’Esperit Sant (la lectura no explica com) i el bateig immediat del centurió Corneli i la seva família. De fet, es tracta del primer batejat no jueu, un esdeveniment que obria les portes a tots els pobles de formar part de la comunitat de seguidors de Jesucrist.

La carta de sant Joan també presentava una gran amplitud de mires. Així ho manifestava la frase que exhortava els destinataris a l’amor fratern: “Hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu”. L’argument per estimar-se els uns als altres era que l’estimació prové de Déu, i que aquesta ha d'anar més enllà d’empaties i atraccions, més enllà de cercles familiars i de cercles d’amics. La carta proposava un nou cercle, que és el de la comunitat de creients, formada per gent molt i molt diversa, fins i tot amb nul·les empaties. La carta deixava molt clar que si no estimem el germà de la comunitat com un fill de Déu, significa que no coneixem Déu: “Tothom qui estima és fill de Déu. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor”.

Dir que Déu és amor, queda molt bonic, però sense oblidar que l’amor diví no és ensucrat ni mel·liflu, sinó que toca de peus a terra: és un amor encarnat en Jesús de Natzaret. Així ho manifestava Jesús als seus deixebles en l’evangeli de sant Joan, quan proclamava: “Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tinc”. Jesús és la demostració de l'amor diví, que concretà quan rentà els peus als deixebles, quan Pere el negà i ell el mirà compassivament, quan feu silenci mentre Judes el traïa, quan la resta de deixebles van fugir i ell els protegí, quan a la creu demanava al Pare que perdonés els seus botxins. Per això insistia als seus deixebles: “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. Estimar com Jesús no és dolç ni agradable, perquè ha de passar pel sedàs de la prova i la dificultat. Jesús ho diu ben clar: “Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. Aquest amor exigent és el que dona millors fruits i que ens remet a una frase de santa Teresa de Calcuta: “Hem d’estimar fins que ens faci mal”.