dissabte, 11 de maig del 2024

Tornarà (Ascensió 2024)

D'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant”. Són paraules de Jesús recollides en els Fets dels Apòstols i explicades a un tal Teòfil, que bé podria representar-nos amb el significat del seu nom, que és “amic de Déu”. La frase de Jesús anunciava l’adveniment proper de la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant, que nosaltres celebrarem diumenge vinent, per cloure el temps litúrgic pasqual. La lectura continuava explicant: “Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista”. Aquest enlairament és el que celebrem avui, festa de l’Ascensió, bo i confiant en l’anunci de l’àngel que ell tornarà, i ho farà de manera solemne i definitiva.

Per això el salm responsorial convidava a aplaudir i a aclamar Déu amb entusiasme perquè, tal i com hem respost: “Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor”, com si nosaltres mateixos contempléssim l’Ascensió de Jesús al celi i ho celebréssim en viu.

L’evangeli de sant Marc també ens explicava l’escena de l’Ascensió de Jesús. Ho feia amb menys detalls terrenals, però afegint-ne un de celestial: “El Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu”. Quan l’evangelista sant Marc explica que Jesús s’assegué a la dreta de Déu, escenifica el seu poder celestial i el suport als seus deixebles en la tasca que els havia encomanat: “Aneu per tot el món i anuncieu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli”. Això és el que els creients continuem fent de mil maneres i segons les nostres capacitats.

La carta als Efesis confirmava aquest enlairament teològic de Jesús i les seves grans conseqüències. Deia: “Ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l'univers”. Aquesta declaració de plenitud són paraules majors, però hem de reconèixer que encara no la contemplem de manera plena. Tanmateix, la podem assaborir i podem contribuir a fer-la realitat en els exigents comportaments quotidians que la carta convidava a fer: “Visqueu amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres”. Perquè, com diu la dita, “qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa”.