“Tots quedaren plens de l'Esperit Sant”. Ho explicava el llibre dels Fets dels Apòstols, en l’espectacular escena de l’Esperit Sant que es manifestava als deixebles reunits. El relat puntualitzava: “Es trobaven tots junts”. Més endavant, aclaria que jueus piadosos de “totes les nacionalitats”, van fer-se ressò del magnífic esdeveniment, admirats i dient: “No són galileus, tots aquests que parlen?”. Finalment, encara desconcertats, declaraven: “Tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu”. Adonem-nos de les repeticions de l’adjectiu “tots”, que no són endebades. La manifestació de l’Esperit Sant té lloc sobre “tots” els deixebles, i els efectes de l’esdeveniment arriben a “tots” els jueus piadosos que hi havia a Jerusalem, pelegrins de la festa de Shavuot, la festa de les Setmanes que commemora el lliurament de la Torà a Moisès al mont Sinaí. De fet, la particularitat de la festa de Pentecosta que avui celebrem, és que el batec de l’Esperit Sant s’esdevé sobre tots els creients que ens reunim per celebrar-la, sense cap excepció. El do de l’Esperit Sant el posseïm des del baptisme, però els seus efectes en la nostra vida sempre seran segons la nostra disposició i les nostres ganes a fer-lo créixer i també d'expandir-lo a altres que es manifesten oberts a acollir-lo.
Ens ho explicava sant Pau a la carta als Gàlates: “Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn”. L’apòstol puntualitzava que carn i esperit són dues realitats que van en direccions oposades, la carn està dominada per impulsos terrenals que ens enterraran sota terra i l’esperit està guiat per impulsos celestials que ens enlairaran al cel. L’equilibri just entre carn i esperit l’aconsegueixen els sants. La resta lluitem per no desequilibrar-nos en excés.
Però els nostres desequilibris tenen el suport del Defensor, que Jesús anunciava als seus deixebles en l’evangeli de sant Joan: “Quan vindrà el Defensor, l'Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”. Quan Jesús menciona el Defensor, remet indirectament a l’Acusador, que és l’esperit del mal, que és neutralitzat pel Defensor, “l’Esperit de la veritat”, com bé puntualitzava Jesús. De fet, el nostre món està ple de veritats de tota mena, fins i tot de mentides convertides en veritat, però Jesús no parla de veritats a mitges, sinó de “la veritat sencera”. Aquesta no prové dels humans sinó de Déu mateix, que es manifesta encarnada en Jesús de Natzaret, el qual, ressuscitat i enlairat a les altures, ens regala el seu Esperit de veritat, perquè el visquem a fons i l’encomanem arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada