divendres, 31 de maig del 2024

Vessada per tots els homes (Corpus Christi 2024)

“Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres”. La frase no és de Jesús com podríem pensar en primera instància, sinó de Moisès, en el llibre de l’Èxode. Jesús dirà quelcom semblant en el relat d’institució de l’eucaristia, però Moisès el precedí en la cerimònia de ratificació de l’Aliança al Sinaí, davant del poble reunit. La lectura del document de l'Aliança s’acompanyà d’una aspersió ritual amb sang de vedells, sacrificats com a víctimes de comunió. L’aspersió ratificava les paraules del document i el compromís del poble a complir-lo. Des d’aleshores, i malgrat els alts i baixos que seguiran, el poble d’Israel establia uns llaços eterns amb Iahvè, que es concretaven en la cura divina del poble i en el compromís d’adorar només a Iahvè.

Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els homes”. Aquestes sí que són paraules de Jesús, pronunciades al voltant del calze amb vi durant el darrer sopar. L’evangeli de sant Marc, com els altres evangelis sinòptic, expliquen com Jesús converteix el pa i el vi en memorial del seu cos i de la seva sang com a signe de futura comunió amb ell. A més, Jesús afegia que la seva sang esdevenia la sang d’una nova aliança no aspergida sobre un sol poble com feu Moisès, sinó vessada per tots els humans de tots els pobles. Des d’aleshores, el pa i el vi consagrats en el ritual de l’eucaristia esdevenen sagrament de comunió amb Jesús, entronitzat a les altures com a Fill de Déu. En aquest sentit, la frase que hem repetit en el salm esdevé ben expressiva si la posem en boca de Jesucrist en les altures: “Invocant el nom del Senyor, alçaré el calze per celebrar la salvació”. Per això, quan ens atansem a combregar acollim la salvació de Déu en les nostres vides.

La carta als Hebreus realitza un discurs allunyat de la nostra sensibilitat religiosa, però proclama quelcom determinant sobre Jesús: “La sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu”. La carta als Hebreus estableix una comparança entre la sang d’animals sacrificats i la incomparable sang de Jesús. L’objectiu és fer entendre el valor de la seva mort, entesa com un sacrifici salvador i redemptor per a tothom. Un sacrifici que segella una nova aliança que inclou a tots els pobles i a totes les persones que s’hi vulguin acostar degudament catequitzades. Això és el celebrem avui, en la festa de Corpus Christi, la presència de Jesús eucaristia que irradia acollida i pau, que irradia respecte i veneració, que irradia l’abraçada salvadora de Déu.