“Déu no fa diferències a favor d'uns o altres”. La frase prové de sant Pere, en els Fets dels Apòstols. Pere també afegia: “Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui”. L’obertura de mires que proclamava sant Pere és admirable, i gràcies a ella, nosaltres estem celebrant la missa aquí. Però el discurs tingué les seves resistències, que van quedar superades amb la intervenció de l’Esperit Sant (la lectura no explica com) i el bateig immediat del centurió Corneli i la seva família. De fet, es tracta del primer batejat no jueu, un esdeveniment que obria les portes a tots els pobles de formar part de la comunitat de seguidors de Jesucrist.
La carta de sant Joan també presentava una gran amplitud de mires. Així ho manifestava la frase que exhortava els destinataris a l’amor fratern: “Hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu”. L’argument per estimar-se els uns als altres era que l’estimació prové de Déu, i que aquesta ha d'anar més enllà d’empaties i atraccions, més enllà de cercles familiars i de cercles d’amics. La carta proposava un nou cercle, que és el de la comunitat de creients, formada per gent molt i molt diversa, fins i tot amb nul·les empaties. La carta deixava molt clar que si no estimem el germà de la comunitat com un fill de Déu, significa que no coneixem Déu: “Tothom qui estima és fill de Déu. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor”.
Dir que Déu és amor, queda molt bonic, però sense oblidar que l’amor diví no és ensucrat ni mel·liflu, sinó que toca de peus a terra: és un amor encarnat en Jesús de Natzaret. Així ho manifestava Jesús als seus deixebles en l’evangeli de sant Joan, quan proclamava: “Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tinc”. Jesús és la demostració de l'amor diví, que concretà quan rentà els peus als deixebles, quan Pere el negà i ell el mirà compassivament, quan feu silenci mentre Judes el traïa, quan la resta de deixebles van fugir i ell els protegí, quan a la creu demanava al Pare que perdonés els seus botxins. Per això insistia als seus deixebles: “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. Estimar com Jesús no és dolç ni agradable, perquè ha de passar pel sedàs de la prova i la dificultat. Jesús ho diu ben clar: “Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. Aquest amor exigent és el que dona millors fruits i que ens remet a una frase de santa Teresa de Calcuta: “Hem d’estimar fins que ens faci mal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada