El
Parenostre en arameu que Jesús recitaria als deixebles no ens ha arribat, però
la versió grega del Nou Testament mostra afinitats -i àdhuc
influències- amb
l’antiquíssima pregària jueva del Qaddish que consisteix en magnificar i
santificar el nom de Déu. Una de les versions més antigues que es conserven diu
així:
Exaltat
i santificat sigui el seu gran Nom
en el
món creat segons la seva voluntat.
Que Ell
estableixi el seu regne
durant
la nostra vida i durant els nostres dies,
i durant
la vida de tota la casa d’Israel,
ràpidament
i pròximament.
El Qaddish seria probablement una oració devocional personal en temps de Jesús i que posteriorment s'incorporava en la litúrgia sinagogal. Semblantment podem dir del Parenostre de Jesús, ensenyat com un model de pregària personal segons Mateu, o com una pregària identificadora dels deixebles de Jesús segons Lluc. La tradició cristiana l'ha convertit en la pregària col·lectiva per excel·lència però sense oblidar el seu ús personal que ens soluciona tantes vegades la nostra pregària quan no sabem que dir i el Parenostre ens ve com anell al dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada