- Sabatilles noves! –li diem amb èmfasi mentre les assenyalem simultàniament amb el mentó aixecat i els ulls oberts. La visita a uns interns en un centre penitenciari està arribant a la fi i, després d’haver parlat seriosament i comentat les lectures de la missa del diumenge, la conversa esdevé més distesa.
- I són de marca, de les bones! – li insistim. Ell calla, complagut que ens haguem adonat d’aquest detall. Les seves sabatilles esportives, blanques i lluents, són el centre de les nostres mirades menys de la seva, que ens esguarda a l’expectativa.
- Deu fer poc que les has comprades, no? Estan ben llampants! –seguim burxant-lo.
- Fa uns tres anys que les tinc -respon finalment i de forma categòrica-. Però les cuido molt i les tinc molt ben guardades. Només me les poso en ocasions molt especials –respon mirant-nos als ulls i desvetllant públicament el seu secret.
La nostra broma ha posat en evidència –sense pretendre-ho- la importància que té per ell la visita del grup de voluntaris. Ara entenem el numeret que ens ha fet a l’entrar: s’ha tret la jaqueta de l’uniforme penitenciari que porten tots els interns i ens ha fet riure amb una de les seves bromes habituals; però en el fons ha volgut lluir la camiseta de marca que portava a sota. S’ha posat de vint i un botó per a rebre’ns malgrat les ínfimes possibilitats que li permet l’uniforme de la presó.
Quin privilegi formar part dels seus moments més especials.
3 comentaris:
M'encanta el vostre blog. Des que el vaig descobrir hi entro i el llegeixo com un moment de meditació per ala meva vida. El que escriviu em fa pensar. És humà, és proper, és evangèlic, és interessant, és... moltes coses.
Moltes gràcies.
Hi estic d'acord. Estaria bé que recullissis el que escrius en un llibre i el publiquessis. Només és una idea però és que escrius tan bé i és tan interessant el que expliques que és una llàstima que no es conegui i només el llegim els que coneixem el blog.
Pau i bé F. jordi, una abraçada.
Muchas veces a las personas que trabajan voluntariamente, creo que no les damos el valor que se merecen.
Algunos piensan que son personas que se aburren, que no saben que hacer y se meten en voluntariado para llenar sus horas, quizás algunos asi será, pero la gran mayoría ponen su servicio a los demás con muchisimo amor, dando lo mejor de ellos y esto las personas que pasan malos momentos como puede ser este preso, notan y valoran quien los ama los acepta y valora a pesar de sus errores, a pesar de haber herido nuestra sociedad en un momento de su vida.
Este preso, se pone sus mejores bambas, su mejor ropa para recibir al voluntariado, es la manera de agradecer su visita, es la manera de agradecer su amor hacia él.
Ojala que cada una de nuestras palabras puedan llegar a cada corazón de las personas que nos necesitan, hay muchisimas necesidades en nuestra sociedad que a veces parece que pasamos de ellas pq a nosotros no nos repercute en nuestra vida, hay muchiisimas personas que necesitan unas palabras de apoyo, de amabilidad, muchas necesitan escuchar no te preocupes todo saldrá bien, hay personas que necesitan un abrazo, un beso ... cuantas cosas podríamos hacer con un solo minuto que dedicásemos de nuestro tiempo a los demás ¿verdad?
Que S. Francisco nos ayude en nuestro caminar a ser humildes, para poder llegar a la caridad y darnos a los demás sin esperar nada a cambio.
F. JOrdí, gracias por todo, una abraçada, pau y bé.
silvia.-
Publica un comentari a l'entrada