“Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents.” Aquesta era una de les lloances del llibre dels Proverbis a la bona esposa, però sense negar que la lectura desprenia un to de subordinació al marit. Acceptem que es tracta d’un text antic que mostra la mentalitat del seu temps, però hem de saber moure’ns entre línies per apreciar el seu missatge elogiós. Es descriu l’esposa com l’ànima de la família i pal de paller anímic i material. També com el braç familiar sensible i allargat als necessitats. Així ho expressava la frase que hem mencionat a l’inici. Però el gran elogi és que cregui en el Senyor, com a primera transmissora de la fe a través de la quotidianitat. La lectura que hem proclamat forma part de l’anomenat “Poema de la dona forta.” És un bon títol que mereixeria el complement del “Poema de l’home fort.” Així es complirien els actuals cànons de paritat.
Sant Pau escrivia als cristians de la comunitat de Tessalònica sobre el Dia del Senyor: “Ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit.” L’apòstol s’inspirava en antics profetes, que anunciaven el Dia del Senyor com un jorn a témer, a fi que els destinataris reaccionessin del seu relaxament. En aquest mateix sentit, sant Pau exhortava els nous creients a viure atentament la il·luminació que havien rebut en el seu baptisme: “Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.”
