Sant Pau, escrivint als cristians de Filips, també parla
d’una cosa nova que ha succeït gracies a Jesucrist: “El meu desig és
conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la
seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a
ressuscitar d'entre els morts”. L’apòstol anhela participar d’aquest
moviment de vida temporal i perpètua inaugurat per Jesucrist, considerant tots
els avantatges humans irrellevants si no porten a compartir aquesta realitat
que viu com si es tractés d’una cursa existencial: “Corro cap a la meta per
guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist”.
L’evangeli de sant Joan presentava l’episodi de la dona adultera, la qual presenten a Jesús perquè la sentenciï, fidel al que prescriu la Llei de Moisès. Jesús no es salta la Llei, sinó que interpel·la els qui volien utilitzar-la per posar-lo a prova: “Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo”. Quan Jesús els diu que el qui estigui lliure de pecat comenci a tirar pedres, la frase té el seu efecte, perquè els qui presentaven la dona eren persones creients i reconeixen la seva doble culpa: la de ser pecadors i la de jugar amb la dona i la Llei per acusar Jesús. La dona marxa sense la condemna de Jesús, però advertida de no fer-ho més. La dona pecadora és la imatge de la persona creient que és condemnada per la mateixa comunitat creient. Per aquesta raó, els cristians que formem part de d’Església, hem d’utilitzar les seves normes no per condemnar, sinó per alliberar; no per acusar, sinó per perdonar, bo i fent com Jesús, advertint sempre de no pecar més.