Fugiran les penes i els gemecs (Diumenge 3r Advent)

“Fugiran les penes i els gemecs”. Així acabava el preciós fragment de la lectura del profeta Isaïes. Abans, el profeta havia fet una al·legoria sobre el desert i les terres àrides que floreixen, i sobre el retorn festiu a Jerusalem dels deportats. Tants segles després de la seva redacció, seguim necessitats de lectures inspirades com aquesta, que descriuen una transformació meravellosa de la realitat, tot obra de l’acció de Déu. Quan els defalliments ens mengen l’ànim, quan ens omplim la boca i el cor de discursos tòpics negatius i pessimistes, quan els problemes i les dificultats ens constrenyen, ens cal escoltar el profeta Isaïes que ens anima a moure fitxa: “Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s'aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar”. Quin creient és capaç de rebutjar aquest missatge profètic anunciant la salvació de Déu, que comença, no pels més eixerits, sinó pels més necessitats de salvació?

Així mateix, la carta de sant Jaume exhortava els destinataris a fer com els pagesos, a ser pacients mentre no arriben les primeres pluges. Per això afirmava: “Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop”. Cada dia que passa som més a prop d’aquest final dels temps, que no sabem quan serà, però que cal esperar amb bons auguris, no queixant-nos els uns dels altres, com criticava la carta.

Joan Baptista continuava sent el protagonista de l’evangeli de sant Mateu, com diumenge passat. Avui el trobem empresonat, qüestionant-se sobre el sentit de la seva missió de convidar els seus contemporanis a la conversió perquè el Regne de Déu és a prop. Per això envia els seus deixebles a preguntar a Jesús si ell és veritablement el Messies que estan esperant. Jesús ho confirma: “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l'anunci de la bona nova.” Les accions de Jesús converteixen en realitat els anuncis utòpics del profeta Isaïes, destinades en primer lloc als desvalguts. Tanmateix, Jesús afegeix un missatge que interpel·la, no només al mateix Joan Baptista que dubta, sinó a nosaltres avui: “Feliç aquell que no quedarà decebut de mi”. El qui queda decebut de Jesús l’abandona, el qui no queda decebut, resta fidel.

Un nen petit els guiarà (Diumenge 2n Advent)

“Un nen petit els guiarà”. Ho explicava el profeta Isaïes respecte el llop i l’anyell, la pantera i el cabrit, el vedell i el lleó que caminaran plegats pacíficament, guiats per un infant. Aquesta imatge extraordinària de l’extraordinari profeta Isaïes, el gran poeta anunciador dels temps futurs, fa referència al Messies d’Israel, al salvador que naixerà del llinatge de Jessè, el pare del rei David. D'ell rebrotarà el Messies, on hi reposarà en plenitud l’Esperit diví. En aquest futur millor, el profeta concreta que  “ningú no serà dolent ni farà mal”, una utopia terrenal que assenyala el destí final de la humanitat, que l’infant Jesús inaugurà amb el seu naixement i que cada any el temps d’Advent s’encarrega de recordar-nos.

Sant Pau, escrivint als cristians de Roma, els exhortava a aprofitar l’ensenyament de les Escriptures perquè “la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança”. L'apòstol afegia que això s'ha de concretar en la vida de les comunitats, d'abans i d'ara, a través de gestos i actituds. Primer, estant ben avinguts de cor i de llavis. Segon, acceptant-nos els uns als altres per la senzilla raó que Crist ens accepta a tots i cadascun, vinguem d’on vinguem i pensem com pensem.

L’evangeli de sant Mateu explicava les predicacions de Joan Baptista anunciant la vinguda del Regne de Déu i el seu Messies: “vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop»”. Les crítiques i amenaces del Baptista als seus contemporanis no són literatura caducada, sinó missatge actuals que conviden a no refiar-nos de la nostra vivència de fe, sovint acomodatícia i que tendeix a rutinitzar-se. El Baptista insisteix en la conversió, que no és més que tornar a aquell del qual tendim a allunyar-nos. El to escatològic i amenaçant del seu discurs cal entendre’l avui dia com un avís a no deixar per demà el que puguem fer avui, perquè el destí final de la història no el decidirem els humans, sinó Déu mateix. Per aquesta raó cal viure la nostra vida terrenal com una espera activa del Regne de cel, que com indicava Joan Baptista, és a prop.

Als darrers temps (Diumenge 1 Advent)

“Als darrers temps s'alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor”. Són paraules revelades al profeta Isaïes sobre el futur de Jerusalem i de Judà, que s’anuncia pròsper i pacífic. Des d’allí brollarà amb nitidesa l’ensenyament diví, que inaugurarà un regnat messiànic de pau que bandejarà definitivament la guerra. Aquest anunci tan encoratjador del profeta es fa precisament en temps de conflictes i destruccions a Jerusalem i Judà, com succeeix actualment per tota la regió. Per això és necessari que es repeteixi el missatge profètic de totes les maneres possibles: en la litúrgia de les sinagogues, en les esglésies de totes les confessions cristianes, i aquests dies amb la presència propera del papa Lleó XIV al Líban. No podem malmetre amb els nostres interessos de tota mena el futur de pau i convivència que Déu té projectat per a tots els pobles. Per això hem de fer cas a la invitació “Veniu, caminem a la llum del Senyor”. Aquests bons auguris els repetia de manera incansable el salm responsorial: “Que hi hagi pau dintre teu” i també: “et desitjo la felicitat”.

El profeta Isaïes i el salm ens conviden a canviar el nostre llenguatge quotidià, sovint amb pronòstics i comentaris negatius, per anuncis esperançats i de transformació positiva. Sant Pau també ens hi ajuda amb les seves exhortacions als cristians de Roma: “Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d'aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe” Perquè creure en Jesucrist no consisteix en veure-les passar passivament, sinó en una expectació activa i responsable que demana un gestos, unes actituds i uns comportaments que manifestin una manera diferent de viure: sense deixar-nos portar per visceralitats i superficialitats que desdibuixen els horitzons d’eternitat que Jesucrist ens promet.

Així mateix, l’evangeli de sant Mateu, que ens acompanyarà els diumenges d'aquest nou any litúrgic, explicava el discurs de Jesús anunciant la fi dels temps: “Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada”. La nostra fe proclama que esperem el retorn de Jesús a la fi dels temps, per culminar el projecte diví sobre la terra i posant cadascú al seu lloc amb un judici just. L’Advent ens ho recorda de manera explícita, convidant-nos no a consumir més, ni a estressar-nos més, sinó a preparar la vinguda del Nadal com una preparació de la fi dels temps.