Batejats en un sol Esperit (Solemnitat de Pentecosta 2026)

“Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit”. Ho proclamava sant Pau escrivint als corintis, una comunitat on hi convivien jueus i grecs, esclaus i lliures. Enmig d’aquesta barreja ètnica, cultural i social, l’apòstol proclamava que tots, sense diferències, havien estat batejats pel mateix Esperit. Això demanava de formar un sol cos, una sola comunitat, reunida no per afinitats, sinó per la fe en Jesucrist i confirmada per l’Esperit Sant. La nostra capacitat de conviure amb creients d’altres procedències i sensibilitats religioses, es posarà a prova amb l’afirmació paulina que: “Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.”

Els Fets dels Apòstols ja anunciaven aquesta pluralitat creient en l’escena de la vinguda de l’Esperit Sant, quan pelegrins jueus vinguts dels quatre punts cardinals afirmaven: “Tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.” La raó d’aquesta diversitat és que els deixebles quedaren plens de l’Esperit Sant, és a dir, de l’impuls interior de proclamar arreu la Bona Nova de Jesús. Això implica llengües, ètnies, cultures i sensibilitats diferents, que participen d’una mateixa fe en Jesucrist i d’un mateix Esperit, que ens reuneix i que ens uneix.

L’evangeli de sant Joan evocava l’episodi del dia de Pasqua, amb la particularitat que l’evangelista uneix la primera manifestació de Jesús ressuscitat als deixebles amb el lliurament de l’Esperit Sant: “Llavors alenà damunt d'ells i els digué: Rebeu l'Esperit Sant”. Això implica una autoritat i una gran responsabilitat: “A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.” L’Esperit Sant, que no és més que l’esperit de Déu i l’esperit de Jesucrist, omple de dinamisme l’univers en general. Però també, de manera específica, omple de dinamisme els batejats en el nom de Jesucrist, responsables d’irradiar aquest regal immerescut amb dignitat i reverència, a fi que també sigui rebut amb dignitat i reverència.

Un núvol se l'endugué (Ascensió del Senyor 2026)

“Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué.” Aquesta era l’explicació del pròleg dels Fets dels Apòstols que culminava amb l’ascensió de Jesús a les altures, endut per un núvol. Més que fer referència a un element atmosfèric, el núvol al·ludeix a la presència divina, que acompanyava el poble d’Israel durant el trajecte pel desert i que ara s’enduia Jesús a les altures. El missatge és clar: el Déu invisible es manifesta a través del núvol per ascendir Jesús ressuscitat a les altures celestials. Però els homes de vestit de blanc que apareixen al final arrodoneixen l’escena: “Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, tornarà”. I el retorn a la fi dels temps serà tan espectacular com l’ascensió. La resposta del salm responsorial expressava molt bé l’escena de l’ascensió: “Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor.”

La carta als cristians de la comunitat d’Efes, proclamava la grandesa divina, la qual “ressuscità el Crist d'entre els morts, i el feu seure a la seva dreta dalt el cel.” Continuant l’escena de l’ascensió de Jesús en els Fets dels Apòstols, ara es concreta que roman assegut a la dreta divina. La carta també afegia: “Tot ho ha posat sota els seus peus,” per expressar la seva sobirania sobre tot i sobre tots, tant si ho acceptem com si ho rebutgem.

L’evangeli de sant Mateu presentava els seus versets de conclusió, que explicaven l’escena de l’ascensió d’una manera més discreta i en un lloc diferent, però repetien el missatge de la carta als Efesis sobre l’autoritat de Jesús al cel i a la terra. També afegia l’encàrrec convertir pobles i batejar-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Així ho hem fet i ho continuem fent, i renovem aquest compromís durant el temps litúrgic pasqual que emprèn la seva recta final. L’evangeli acabava amb una frase decisiva: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.” La frase ens prepara per l’esdeveniment de la setmana vinent: la celebració de la vinguda de l’Esperit Sant, sempre present en el món de manera velada, però de manera manifesta a través dels creients de les diferents esglésies.

Recobraven la salut (Diumenge 6è de Pasqua)

“Molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d'aquella província se n'alegrà molt”. Ho hem escoltat en els Fets dels Apòstols respecte l’apòstol Felip. L’èxit de la seva predicació es confirmava amb guaricions extraordinàries de malalts. Els Fets dels Apòstols ressalten que els primers deixebles van participar de la mateixa força de l’Esperit Sant que acompanyava Jesús. Avui dia, aquesta força pot semblar diluïda, però no és així, car la trobem estesa a persones batejades i confirmades d’arreu del món. El que estava concentrat en poques persones i en una zona geogràfica concreta, avui dia està universalitzat. Imaginem-nos, ni que sigui per un instant, a tots els cristians i cristianes del món fent una celebració conjunta de la fe. El salm responsorial ho proclamava: “Aclama Déu, tota la terra”.

La Primera carta de sant Pere convidava a reverenciar Crist i a argumentar la nostra fe assenyadament als nostres contemporanis: “Reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l'esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte.” La reverència a Crist es desvetlla amb el contacte sovintejat amb els sagraments i la litúrgia de la hores, i donar raó de la nostra esperança es fa amb la lectura de llibres i formació catequètica i teològica.

L’evangeli de sant Joan continuava el discurs de comiat de Jesús de diumenge passat, després d’haver rentat els peus als deixebles. Avui, Jesús anunciava la vinguda de l’Esperit Sant com el fruit d’estimar-lo i de guardar els seus manaments: “Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”. Jesús no anunciava cap consol, sinó una presència per sempre, un acompanyament perenne als seus deixebles. La propera vinguda del papa a terres catalanes serà un moment àlgid d’aquest acompanyament perenne de Jesús a les seves esglésies. Serà un moment, no de treure pit socialment, sinó d’alegrar-nos col·lectivament que la nostra fe i la nostra manera de viure segueixen vives, gràcies a la força que l’Esperit Sant segueix irradiant als batejats i batejades.

La paraula de Déu s'anava estenent (Diumenge 5è de Pasqua)

“La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients.” Ho explicava el final del fragment dels Fets dels Apòstols, que corroborava el que es deia en el seu inici: “Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients”. De fet, el creixement de qualsevol grup humà demana adaptar-se a les circumstàncies per respondre a les necessitats del moment. Ho assenyalava la lectura, quan els apòstols van escollir sis diaques perquè es responsabilitzessin de respondre a l'augment de persones necessitades de la comunitat. Semblantment es podria fer ara en el sí de l’Església catòlica, que davant les necessitats ministerials, es puguin ordenar persones casades i dels dos sexes, com succeeix en les esglésies orientals i les esglésies evangèliques. Seria un bon sacseig per adaptar-se a les circumstàncies; un sacseig que, ara per ara, es vol evitar.

La Primera carta de Pere feia un discurs que utilitzava la pedra com a metàfora. Començava dient: “Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva.” Continuava dient que els destinataris també eren pedres vives per raó del baptisme que havien rebut. Això els preparava a esdevenir un temple espiritual i a exercir un sacerdoci sant. Aquesta és la finalitat de la nostra condició de cristians: esdevenir temples dignes, per acollir la presència de l’Esperit Sant; i esdevenir mediadors dignes, entre Déu i els humans. El llistó que proposa la carta és alt, perquè el nostre destí final també és alt.

L’evangeli de sant Joan presentava un fragment del discurs de comiat de Jesús, després de rentar els peus als seus deixebles. Les exhortacions a la confiança en Déu i a la fe en ell són clares: “Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi”, i també: “Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig”. Jesús també afirma que la fe en ell ens portarà a destins celestials: “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots”; i també: “Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi”. La raó de la gran capacitat mediadora de Jesús és perquè el Pare i ell són una mateixa cosa: “Qui em veu a mi, veu el Pare”; i també: “Jo estic en el Pare i el Pare està en mi”. Aquestes exhortacions i declaracions de Jesús han de donar-nos serenor interior i també confiança en el destí final de la humanitat, malgrat les turbulències de tota mena que sempre ens envolten.