dilluns, 1 d’abril de 2013

La font de la Brinxa (Dijous sant 2013)

En Juanito -o Benet-, que al cel sigui, referint-se a l’escassetat d’aigua al Montnegre, sentenciava: “Si algun dia la font de la Brinxa no raja, s’haurà acabat l’aigua al Montnegre”. Aquesta font, acompanyada del seu estanyol i custodiada per alguna salamandra i altres bestioles, ens assenyala el grau de vitalitat del massís segons la intensitat del seu raig.
 
Adaptant la frase d’en Juanito a l’eucaristia podríem dir: “Si algun dia no hi ha eucaristies, s’haurà acabat l’Església”, o personalitzant al màxim: “s’haurà acabat la parròquia de Sant Martí del Montnegre”. Indefectiblement, l’activitat principal que ens aplega i ens constitueix com a comunitat cristiana, com a església de base, és la celebració de l’eucaristia. Al seu voltant aportem el nostre gra de sorra amb múltiples detalls que tots coneixem.
 
L’eucaristia és el signe per excel·lència de la vitalitat de l’Església i, la seva absència, o relativització, o descura, evidenciarà una sequera interior i exterior. Dit en llenguatge religiós: evidenciarà una manca de vibració espiritual i de qualitat en la vida comunitària.  Són èpoques de defensar a ultrança la individualitat i la intimitat, fins i tot justifiquem una religiositat personal, però l’expressió cristiana més genuïna s’esdevé en la celebració de l’eucaristia que, com la font de la Brinxa, raja continuadament dons i beneficis individuals i comunitaris.
 
Quan plou trobarem bassals, reguerots i canals que contenen aigua, però només ocasionalment. Si volem aigua clara i constant hem d’anar a la font de la Brinxa. Si volem una religiositat cristiana clara i constant hem d’acudir a l’eucaristia. La resta d’expressions religioses també serveixen, però no són un referent tan consistent.
 
Hem de reconèixer que, al nostre país, no són temps de celebracions nodrides de l’eucaristia. Les generacions que ens segueixen, catequitzades adequadament, han crescut pensant que la missa és quelcom superat, o innecessari, o esporàdic. Emprant de nou la imatge de la font, el doll de la deu eucarística sembla que el begui poca gent però, com la Brinxa, tots sabem que hi és i que la seva aigua és bona i regalada. El seu raig l’assaboreixen poques persones  si ens atenem al cabal que dia i nit li brota vitalitzant el seu entorn. Igualment l’eucaristia, per pocs que siguin els qui la celebrin, els seus fruits beneficien de forma discreta, constant i eficaç a molta gent.
 
Perquè l’eucaristia és un brollador de comunió pels qui en participen. Però també per als qui no en participen o no hi volen participar: ells saben que, acostant-se amb respecte i reverència, seran sempre benvinguts. Per això el Dijous sant s’anomena dia de l’amor fratern. La comunió desplegada en la intimitat de l’eucaristia s’eixampla de múltiples maneres en infinits cercles concèntrics que ho abracen tot, des del més proper al més allunyat.