TAL COM JO US HE ESTIMAT...

CRISTO DE VELÁZQUEZ

Diumenge V de Pasqua, 28 d’abril de 2013

Ac 14, 21b-27/Sl 144/Ap 21, 1-5a/Jn 13, 31-33a.34-35

L’escena és gairebé intimista. Després de la marxa de Judes, del traïdor, a fer la seva feina que, paradoxalment, l’Evangelista Joan entén com a glorificació del Fill de l’Home i glorificació de Déu mateix en ell, en Jesús, el Mestre pren la paraula: Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.

Alguns comentaristes entenen que aquestes darreres paraules de Jesús als seus deixebles, dites en la intimitat, dites com de tu a tu, dites en els moments previs a l’arrest, la passió i la mort seves, prenen el to d’un testament, de quelcom important que vol que els seus deixebles recordin, visquin i transmetin.

Així, doncs, què cal que recordem? Primer de tot, que el que Jesús els dóna és un manament nou. En quin sentit és nou, ens podem preguntar? Que no hi ha un manament que parla de l’amor ja en l’AT? Que no està escrit al llibre del Levític (19, 18): Estima els altres com a tu mateix? I que no havia dit ja Jesús en un altre lloc (segons recull Mt 5, 44), ampliant l’horitzó d’aquest amor: Estimeu els vostres enemics? La novetat, penso, és l’afegitó que fa Jesús: Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Jesús esdevé el nostre model a imitar.

Què cal que visquem? Tal com jo us he estimat... això és el nucli del nou manament donat per Jesús. Com ens ha estimat? Els qui ja sabem la història de Jesús, quan llegim aquest text, ja entenem què vol dir, perquè ja coneixem què li va passar a Jesús després de dites aquestes paraules: la seva passió i la seva mort. Què cal que visquem, doncs? Estimar desinteressadament, estimar sense fer distinció de persones, estimar essent capaç de morir en lloc de l’altre (com féu, per exemple, sant Maximilià Maria Kolbe), estimar tot donant-nos (en forces, en talents, en temps, en diners...) als altres, estimar tot acollint, tot perdonant, tot ajudant a l’altre a ser ell mateix, ella mateixa; privilegiant la seva persona, ajudant-la a créixer, a madurar. Estem parlant d’una forma de vida. Això ho entendrà perfectament sant Francesc d’Assís quan es dirigeix als seus frares tot parlant del seguiment de Jesús com a “vida”: La Regla i vida dels framenors és aquesta, això és: guardar el sant Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist, vivint en obediència, sense res de propi i en castedat.

Què cal que transmetem? Aquest mateix amor, aquesta forma de vida, aquesta fe que no és una fe intel·lectual (conjunt de coneixements sobre Jesús o sobre la Bíblia); sinó vida, seguiment, amor concret cap al germà (fins i tot aquell que no m’estima, aquell que no m’entén... o que jo crec que no m’estima o que no m’entén i que ja dono per perdut). Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus. L’Església parla sovint de nova evangelització... però no sé si caldria parlar-ne tant si féssim realitat entre nosaltres, amb petits gests i poques paraules, aquest amor concret vers l’altre, vers el germà, vers la germana, vers tothom.

Que el Senyor, a qui rebrem avui en l’Eucaristia viu i glorificat, ens ompli del seu Esperit a fi de recordar, viure i transmetre aquest manament nou que Ell ens va deixar.