La font de sant Martí (Pasqua 2013)

La font de Sant Martí tenia un raig afeblit que a voltes esdevenia un pàl·lid degoteig. A l’estiu s’estroncava. Eren anys de sequera i no ens estranyà el seu esllanguiment fins que deixà de rajar. “S’ha assecat” –ens dèiem resignats. I així passaren els anys.

Talment com les dones anant al sepulcre, quina fou la nostra sorpresa i emoció contemplar-la brollant de nou en una visita nostàlgica que vam fer! Era la primavera del 2006. En Juanito ens aclaria que la font no s’havia assecat, sinó obturat per la sorra acumulada dins la mina. La colla de la Diputació l’havia netejada. Els autors explicaven orgullosos les palades que van treure fins deixar oberta la canaleta per on lliscava l’aigua de nou.

L’operació d’entrar dins la foscor de la mina, netejant-la i permetent que l’aigua recuperés el seu curs, ens ajuda a explicar l’acció de Jesús Ressuscitat en la nostra existència: el Senyor, viu i diligent, entra en les foscors humanes per treure la sorra que obtura les canaletes de la vida.

 

El nostre curs vital no sempre brolla a raig fet. La salut, els maldecaps, la precarietat, els disgustos, les pugnes, les obcecacions, les addiccions l’enterboleixen i el frenen. També el tedi, el desencís, la rutina, l’apatia, la superficialitat, la passivitat... van deixant el seu sediment, esllanguint-nos progressivament l’esperit, assecant-nos l’interior fins estroncar-nos la font, i esdevenint uns morts en vida, o unes ànimes en pena. Jesús Ressuscitat neteja el nostre interior amb una sola palada. Ens omple no d’energia positiva, ni de bones vibracions, com avui dia diem per evitar el llenguatge religiós: el Ressuscitat ens omple de fe, d’esperança i d’estimació que, plegades, despleguen una força que desfà els munts de sorra que ens bloquegen la vida.

Però Jesús Ressuscitat no és cap evidència enlluernant, aclaparadora, definitiva. Segons l’evangeli de sant Lluc els deixebles no cregueren el testimoni de les dones: els semblà una quimera l’anunci que havia ressuscitat. El mateix Pere, esguardant la tomba buida, es preguntava què podia haver succeït. Jesús Ressuscitat és una descoberta progressiva feta des de la quotidianitat i la proximitat, talment com la font de sant Martí, discreta i mig amagada, però pròxima, molt pròxima, que la converteix en quelcom familiar i assequible. Celebrar la Pasqua és celebrar amb gran solemnitat la quotidianitat discreta i familiar amb el Ressuscitat, i que vivim en la pregària, la litúrgia, la Sagrada Escriptura, els sagraments....
 

Perquè estimem la presència del Crist Ressuscitat, perquè agraïm la presència del Crist Ressuscitat, perquè necessitem la presència del Crist Ressuscitat, celebrem amb joia la Pasqua, el gran moment de renovar-nos en la fe, l’esperança i la caritat; la gran ocasió de reomplir-nos a desdir del seu Esperit fins la propera Pasqua.