dijous, 11 d’abril de 2013

QUÈ CELEBREM?



Sabeu quin dia és avui...? Avui és 7 d’abril, diumenge segon de Pasqua, cert, però què se celebra?.... És el dia mundial de la salut, aquests any especialment dedicat a la hipertensió... Així ho ha decretat l’ ONU. De fet quasi cada dia de l’any aquest organisme hi té designat un nom: dia de la ràdio, dia de la tolerància, de la justícia social, de les viudes, de la diabetis, de la pau, de la llengua materna, de la gent del mar...etc. A través d’aquestes designacions es vol sensibilitzar en els problemes seriosos que té la humanitat o es vol desvetllar valors en la població.

De fet l’Església a través dels segles ha donat també color diferent  a cada dia. Però hi ha una diferència molt important. En el calendari de l’ ONU s’hi assenyalen valors i reptes, en canvi, en el calendari de l’Església hi ha noms de persones concretes. No valors genèrics sinó persones concretes que han viscut, patit: sants i santes. Ells i elles (els coneguts i els no coneguts, que també celebrem en la festa de tots els sants) han viscut molts d’aquests valors que porta el calendari de l’ ONU i han respost als reptes de la seva època, però no ho han fet empesos simplement per aquests valors, sinó perquè s’han deixat arrossegar fascinar per la crida del Crist. No un valor genèric, sinó la persona de Jesús és qui ho vertebra tot, i també el calendari. I en aquest calendari el nucli és un dia: el diumenge.

L’any 113, o sigui, només feia uns 80 anys dels fets de Pasqua,  Plini el jove governador romà de Bitínia (Turquia nord occidental ) va escriure una carta a l’ Emperador Trajà en que li deia que, tot i complir les ordres de perseguir i matar als cristians , no n’entenia les raons. En la carta els descriu així: “ells afirmen que tota la seva culpa i error consisteix a reunir-se un dia fixe abans de l’alba i cantar a cors alterns un himne a Crist com a Déu”.
Aquest governador pagà, doncs, ja coneixia el que avui hem proclamat en el llibre de l’ Apocalipsi, també insinuat en l’Evangeli de sant Joan i en molts d’altres textos del Nou Testament: que els cristians tenien un “dia fixe”en que es trobaven. L’ Apocalipsi l’anomena diumenge o sigui : “Dia del Senyor”. Hi ha per tant un dia del Senyor, i això ha quedat imprès en les nostres llengües. En català en diem diumenge, en castellà domingo, en italià la domenica...etc.

És el diumenge el dia de la resurrecció i on no sols recordem el fet central de la història; o sigui: la Resurrecció de Jesús,  sinó que és el mateix Crist vivent qui ens convoca.  El deixeble Tomàs només va trobar Crist Ressuscitat essent amb els germans el “dia fixe” vuit dies després, osia, l’altre  diumenge.

És en aquest “dia fixe”, el diumenge, on en l’Eucaristia Jesús ens convoca i on ens constituïm i ens construïm, o millor, on el Ressuscitat ens constitueix i ens construeix com a creients; més, ens construeix com a poble, com a fraternitat, com Església. Aquí és on es forgen els homes i les dones, els sants i les santes que no solament omplen el calendari sinó la història i el món. Sortint a l’encontre dels problemes i sofriments humans, i malgrat tantes limitacions i pecats, mostren ,en la realitat, una manera de ser i de viure diferent.

D’aquest dia de la Resurrecció, de l’Eucaristia, emana vida nova i força per afrontar els reptes petits o grans de la vida de la història.

Avui és el dia de la salut, segons l’ ONU, i un altre dia serà el dia de la solidaritat, i un altre el de la pau...Nosaltres no som, pas estrangers a això, però no partim d’una utopia o ideal sinó d’una realitat història i actual que ens dona solidesa i és el nostre punt de partença i fonament de la nostra esperança: Crist ressuscitat i tots els qui s’han deixat arrossegar per Ell. Per això avui 7 d’abril, segon diumenge de Pasqua, és el dia de la Resurrecció de Jesús, raó de la nostra esperança...de la nostra autèntica salut.