dilluns, 29 d’abril de 2013

Adolescents (Cròniques jerosolimitanes 35)

Entrem a la ciutat emmurallada per la porta Nova. El laberint estret i irregular de carrers que travessen el barri cristià són un formigueig de nois i noies de diferents edats que, silenciosos, caminen a les seves escoles.
 
Baixem per l’ample carrer esglaonat que desembocarà a l’alberg franciscà Casa Nova i, d’allí, per un estret passatge, als patriarcats greco-catòlic i greco-ortodox. Travessem el cor cristià de la ciutat vella abans d’arribar al Sant Sepulcre. 
 
Dos nois adolescents surten d’un portal uniformats amb pantalon gris i camisa blau cel, però estudiadament despentinats i engominats, i lleugerament descamisats per exhibir l’inconformisme propi de l’edat. Tancada la porta i, abans d’iniciar el camí, fan el senyal de la creu amb desenfadada naturalitat, talment com un gest rutinari i assumidíssim. Bocabadats pel que acabem de contemplar, responem al devessall de pensaments que l’escena ens ha provocat dient-nos: -Són adolescents..., però d’Orient.

Una preadolescent carregada amb una pesada motxilla i també uniformada apareix per un carreró. El cap descobert i unes llargues trenes mostren que és cristiana. Sense deixar de caminar es desplaça al costat d’un portal i, allargant la mà a la creu de pedra gravada al damunt, la toca respectuosament i fa el senyal de la creu amb una simplicitat que desconcerta de nou la nostra sensibilitat europea. –Som en latituds distintes, però la  diferència és més que geogràfica...- sentenciem.

Ens admira la fidel desimboltura amb que els cristians del pròxim Orient han integrat la seva identitat, expressant-la sense arrogància però sense vergonya, amb una envejable senzillesa. Malgrat patir una constant repressió, esclats de violència, i ser molt minoritaris -a Jerusalem són 14.500 d’una població de 772.900-, no amaguen o dissimulen el que són. Definitivament som ben diferents!