dimarts, 12 de febrer de 2013

TRES ADVERTIMENTS


Dimarts, 12 de febrer de 2013
Santa Eulàlia, verge i màrtir
Gn 1, 20-2, 4a/Sl 8/Mc 7, 1-13


Un dia abans de començar la Quaresma ens arriben les paraules de Jesús com tres grans advertiments que penso bé poden servir-nos d’examen de consciència o de reflexió per aquest temps fort de preparació a la Pasqua que demà encetarem.

El marc que l’Evangelista ens presenta és el d’una trobada entre fariseus i mestres de la Llei amb Jesús i els seus deixebles. El problema evident és la interpretació sobre les normes de purificació abans dels àpats que fariseus i mestres de la Llei veuen com quelcom obligatori. El problema de fons, per a Jesús, és que s’hi juga tota una manera de viure i entendre la Llei i, de retruc, la relació amb Déu mateix i amb els altres.

El primer advertiment l’hem escoltat en la cita que Jesús fa del profeta Isaïes: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. Tota la Bíblia, no només Isaïes, posa en evidència que el problema de l’ésser humà és “cardiològic”, el problema és el nostre cor. I és un problema que cap DANACOL, ni cap BENECOL, cap medicament “anticolesterol” podrà arreglar. Per a la Bíblia el cor és el lloc on rauen les decisions més fondes de l’ésser humà on, d’alguna manera, s’hi juga veritablement el que som. És molt fàcil honorar Déu amb els llavis. És molt fàcil dir que l’estimem, que el servim... Però Jesús els recorda (i ens recorda) que els llavis i el cor no poden anar per camins diversos, que hi ha tot un treball a fer per unificar cor, llavis i fets. Quaresma pot ser un bon temps per aturar-nos i anar al fons del nostre cor, per veure què hi ha, què ens mou, què cerquem de veritat.

El segon advertiment diu: Bé en sabeu prou, de desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició. I Jesús posa de relleu un altre problema que tenim els qui ens confessem sovint com a cristians. D’una banda, l’enorme facilitat de fer dels nostres vicis virtuts; de justificar-ho tot en detriment de cercar una veritable solució a tot allò que prou sabem que grinyola, que no s’escau a allò que confessem. D’altra banda, la facilitat que tenim també de convertir els nostres progressos en la vara d’amidar l’altre per jutjar-lo i dir-nos a nosaltres mateixos “que bona gent que som”. Quaresma pot ser un bon temps per aturar-nos i veure que virtuts i progressos són pura gràcia, pur do que ens ve del Pare i, amb gratitud, complir el manament de l’amor al proïsme acollint-lo tal i com és, sense judicis gratuïts ni exclusions.

El tercer advertiment sona així: En nom de la tradició que us transmeteu els uns als altres, traieu tot valor a la paraula de Déu. I aquest és un advertiment tant o més seriós que els altres dos, perquè és molt perillós treure valor a la paraula de Déu. Convertir la paraula de Déu en pura paraula d’homes, arqueològica, del passat, d’una cultura determinada, secundària, prescindible... i oblidar, en canvi, aquesta paraula de Déu que ahir i avui hem escoltat ressonar en els primers capítols del Gènesis i que se’ns revela com a paraula creadora, com a paraula capaç de donar vida, d’obrir nous horitzons, d’omplir de sentit... oblidar que la Paraula en majúscules és una Persona, Jesús, el Crist i que cap paraula humana nostra, per actualitzada i raonada que sigui serà com la Seva, ni tindrà un poder ni una força com la Seva. Quaresma pot ser un bon temps per fer estatge i sojorn a Aquesta Paraula que segueix cridant-nos al seguiment, a la vida, al sentit a través de les paraules i les experiències de Déu que trobem a la Bíblia.

Fent-ho, podrem comprovar que fins i tot les paraules més dures de Jesús són bàlsam i remei per a la nostra guarició. Fent-ho, podrem comprovar que Quaresma és un temps de gràcia.