Coincidim amb ell al voltant de les set
del matí pel carrer de Bailén. Dorm aprofitant l’entrada arrecerada d’un local
tancat i barrat. El veiem habitualment llevat, recollint el muntatge que ha
desplegat per estar més confortable, o prenent el cafè d’un termos mentre el
gosset i el gat negre que l’acompanyen mengen plegats en un mateix bol de
plàstic. Un estrambòtic cotxet de nadó, vermellós
i desgastat, serveix per guardar i transportar les seves pertinences.
Avui ens creuem al xamfrà. Empeny amb
decisió el cotxet, que esguardem amb atenta curiositat. El gosset saltironeja
lligat al seu costat però no veiem el gat. Deu fer el ronsa dins un dels dos
cubells blancs rectangulars adherits als costats del seient, talment com unes
modernes alforges. Indefectiblement, es tracta del tret més original d’aquest
artefacte.
A sota i damunt el seient hi ha un
embalum de coses que no arribem a apreciar. La raó és que, del tub flexible que
sosté el paraigua del cotxet hi cau una tela que ho cobreix tot protegint-ho de
mirades indiscretes com la nostra. Amb tot, avui hem satisfet la curiositat
d’observar, d’aprop i rodant, l’enigmàtic cotxet que vèiem a distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada