divendres, 15 de febrer de 2013

Cotxet de nadó (Cròniques barcelonines 11)


Coincidim amb ell al voltant de les set del matí pel carrer de Bailén. Dorm aprofitant l’entrada arrecerada d’un local tancat i barrat. El veiem habitualment llevat, recollint el muntatge que ha desplegat per estar més confortable, o prenent el cafè d’un termos mentre el gosset i el gat negre que l’acompanyen mengen plegats en un mateix bol de plàstic.  Un estrambòtic cotxet de nadó, vermellós i desgastat, serveix per guardar i transportar les seves pertinences.
Avui ens creuem al xamfrà. Empeny amb decisió el cotxet, que esguardem amb atenta curiositat. El gosset saltironeja lligat al seu costat però no veiem el gat. Deu fer el ronsa dins un dels dos cubells blancs rectangulars adherits als costats del seient, talment com unes modernes alforges. Indefectiblement, es tracta del tret més original d’aquest artefacte.
A sota i damunt el seient hi ha un embalum de coses que no arribem a apreciar. La raó és que, del tub flexible que sosté el paraigua del cotxet hi cau una tela que ho cobreix tot protegint-ho de mirades indiscretes com la nostra. Amb tot, avui hem satisfet la curiositat d’observar, d’aprop i rodant, l’enigmàtic cotxet que vèiem a distància.