dimarts, 5 de febrer de 2013

No et queixis (Cròniques barcelonines 8)

Diumenge ventós de febrer. Són les nou del matí quan sortim al carrer. L’escassetat de transeünts fa percebre més intensament les fredes ràfegues de vent que semblen dirigides exclusivament vers nosaltres i ens n'exclamem.
 
“No et queixis”- ens diem, pensant en els interns del centre penitenciari on ens dirigim. “Quanta gent reclosa desitjaria caminar pel carrer sentint el mateix fred i ventades!” –ens sentenciem.
Dit això, percebem que l’aire gèlid deixa de molestar-nos. La percepció que ara tenim de les ventades -malgrat tinguin la mateixa intensitat- ha variat. Admirats de tal reacció, ens animem a fer el mateix quan ens bufin en contra altres menes de vents freds.