dimarts, 12 de febrer de 2013

Tant de bo ens equivoquem! (Cròniques barcelonines 9)


És baixet, d’uns setanta anys, amb una bona mata de cabell blanquinós. Vesteix discret però polit i ben afaitat. Seu solitari en un banc del passeig de vianants de la Diagonal, tocant al carrer de Beethoven. Treu un tros de pa d’una bossa de plàstic i el desgrana avorridament per alimentar uns coloms que picotegen les engrunes que els llença. Es tracta, a bell ull,  d’una escena urbana que passa desapercebuda, com el grapat de bosses de plàstic que hi ha al seu costat.
 
 Fa dos dies caminàvem pel mateix lloc al capvespre, ja fosc, i observàvem el mateix home assegut en el mateix banc, però amb una diferència definitiva: era ell qui menjava el contingut de les bosses de plàstic amb la monotonia que avui alimenta els coloms. Sembla que l'indret s’ha convertit en la seva casa.
 
Intuïm que s’haurà quedat sense llar recentment per la correcció en el vestir. Les faccions del rostre encara no apareixen endurides i la mirada, malgrat comença a ésser dispersa, encara no esdevé absent. Tant de bo ens equivoquem!