dijous, 28 de febrer de 2013

Agenollat (Cròniques jerosolimitanes 29)

Baixem pel carrer de Nablus encarat a la porta de Damasc, lluent i restaurada de poc. El sol s’ha post i, ja fosquejant, les botigues van tancant, però el restaurant El A’yed està en plena activitat servint falafels, shawarmas i tot el que calgui des del mostrador. Unes taules al carrer cobertes amb un gran tendal i una pantalla projectant vídeos acaben d’animar l’indret.

A escassos metres percebem un home baixet i grassonet, agenollat i inclinant-se amb promptitud davant unes bosses de plàstic amb queviures. En un primer moment pensem que no hagi ensopegat i caigut. Veient que adreça el cos deduïm que no estigui recollint el contingut d’alguna bossa trencada. De més a prop veiem que repeteix el mateix gest i, a l’alçar-se, creua els braços i els repenja damunt el pit. Comencem a entendre els moviments aparentment estranys.

Passant davant seu captem definitivament el que  succeeix: un tros de cartró a terra li serveix d’estora on fer la pregària del capvespre que l’ha agafat inesperadament enmig del carrer. Aliè all bullici que l’envolta segueix fent les seves prostracions mentre els asseguts a les taules segueixen xerrant animadament. Els contrastos d’aquesta ciutat no deixen d’admirar-nos.