diumenge, 24 de febrer de 2013

TOT PUJANT EL TABOR

Diumenge II de Quaresma, 24 de febrer de 2013
Gn 15, 5-12.17-18/Sl 26/Fl 3, 17-4, 1/Lc 9, 28b-36

Quan en l’antigor les primeres esglésies prengueren model arquitectònic de les basíliques imperials penso que van tenir una bona intuïció. D’una banda pel caràcter públic de la basílica imperial: era el lloc on el basileus, el rei, rebia en audiència el poble per tractar de diferents afers. Allà, davant de tothom, en un lloc més elevat, hi havia el tron del monarca des d’on podia ser vist de tothom. El cristianisme posterior, en aquest lloc, hi posà l’altar, amb la clara intuïció que ara el Rei era un altre, que les nostres mirades s’havien de dirigir vers Aquell que de veritat era Rei i Senyor. És per això també que una representació de Jesús Pantocràtor (“Totpoderós”, com el que ara presideix el nostre presbiteri) hi era ben present.

Però també hi ha una altra intuïció en posar l’altar en un lloc més elevat i que no és merament funcional (que tothom pugui veure còmodament què fa el sacerdot a la missa) sinó també, diria jo, espiritual. En aquest altar, així, col·locat de manera més elevada que la resta dels espais, hi ha la representació de dues muntanyes a les quals els cristians som convidats a pujar-hi. Una, ho podeu suposar, per el desenvolupament de la mateixa pregària eucarística que hi fem, és la muntanya del Calvari: el lloc on Jesús es dóna i s’ofereix a tothom. L’altra muntanya és la del Tabor, la muntanya de la Transfiguració que avui llegim a l’Evangeli.

Avui nosaltres mateixos som convidats a fer aquesta, diguem-ne, “excursió” amb Jesús, tot pujant a la muntanya. Hi som convidats com Pere, Jaume i Joan, no com a deixebles en general, sinó com a deixebles “privilegiats”, cridats pel nostre nom. TU I JO hi som convidats. ENS VOL A TOTS BEN PRESENTS EN AQUEST MOMENT.

Potser també mig endormiscats pels nostres problemes i neguits de cada dia (vés a saber la setmana que hem passat, Ell sí que ho sap!), el veiem amb Moisès i Elies, i també sentim que ells parlen amb Jesús, del camí que ha de fer vers Jerusalem. També en la nostra Eucaristia, bé del llibre de la Llei (com avui que hem escoltat una lectura del llibre del Gènesi), bé dels profetes... en suma, tot l’Antic Testament, ens parla de Jesús, del camí que ha vingut a fer per nosaltres. Tot ens predisposa a CONTEMPLAR-LO avui també transfigurat davant nostre. De quina manera? Avui no el veurem amb vestits resplendents o espurnejants, ben cert... el veurem gloriós també, però humil i senzill: PA I VI que podem tocar, que podem tastar i experimentar com el salmista Tasteu i veureu que n’és de bo, el Senyor!

Si després de combregar tanquem els ulls uns moments i ens parem a donar gràcies pel do rebut, ben segur que no de bones a primeres, però només amb una mica d’atenció també ens adonarem que ens trobarem dins el núvol, signe de la presència de Déu Pare enmig nostre, i sentirem una veu del núvol estant dient-nos: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo! UNA VEU QUE APUNTA A L’ÚNIC NECESSARI, A LA FONT DE TOTA FELICITAT I SENTIT.

Serà el moment de tornar a recordar la pregària que hem fet al començament: Feu, Senyor, que purificada la nostra visió interior, fruïm de la contemplació de la vostra glòria. Contemplació que ens portarà a saber veure’l també en el rostre dels nostres germans i germanes que ens envolten en aquesta Quaresma.