dimecres, 6 de febrer de 2013

PERQUÈ JESÚS HA RESSUSCITAT...

Santa Llúcia i Santa Àgata

Dimarts, 5 de febrer de 2013
Santa Àgata, verge i màrtir
He 12, 1-4/Sl 21/Mc 5, 21-43


Després de la resurrecció de Jesús penso que aquelles paraules del Mestre: El qui demana, rep; el qui cerca, troba... són molt més que unes paraules boniques per fer servir com a recurs per a un consol fàcil. Són AMÉN, són ESPERANÇA FERMA i són REALITAT.

Això penso que és el que mira de dir-nos l’Evangelista Marc amb el relat d’avui. Perquè Jesús ha ressuscitat, perquè Ell és viu i actua, el relat de la dona hemorroïssa no és un relat més de miracles d’un tal Jesús; és un relat d’alliberament i d’esperança que va més enllà de la pura anècdota.

Una dona anònima, més encara, condemnada per la Llei a l’anonimat, esdevé protagonista col·lateral del nostre relat mentre Jesús fa camí vers la casa de Jaire. No podia ser més anònima una dona castigada 12 anys amb pèrdues de sang que la feien impura i creadora d’impuresa (cfr. Lv 15, 19-27) arreu on hi anés. Segons la Llei era una dona que no podia tenir accés allà on potser les seves pregàries d’angoixa s’hi adreçaven tot sovint: el Temple, el lloc de la presència de Déu. Però ella ni tan sols podia apropar-s’hi sense perill de la seva vida. Per la seva malaltia tampoc no podia tenir el consol d’una carícia del marit o de qualsevol parent, perquè fer-ho era provocar la impuresa de la seva parella o de la seva família. Podem entendre la por en ser descoberta, perquè ella havia gosat tocar d’amagat el mantell de Jesús. I Jesús, oh horror!, s’hi havia adonat malgrat la gentada. Qualsevol altre rabí l’hagués escridassada i l’hauria feta fora a crits o, pitjor, a cops de pedra.

Però l’Evangeli, recordem-ho, és escrit després de l’experiència de la resurrecció de Jesús... el relat afirma que Jesús ha vençut el què diran, que Jesús ha vençut la Llei, que Jesús és a favor de les persones. Jesús no té paraules aspres ni de condemna pel que la dona ha acabat de fer (de fet no és poca cosa: fer-lo impur, segons la Llei) sinó: Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te’n en pau. Ja no és una dona anònima, s’ha convertit en una filla, en una dona estimada i valorada, en una dona guarida i lliure. Perquè Jesús ha ressuscitat ja no hi ha persones anònimes, impures i estranyes: hi ha fills i filles, escoltats, acollits i atesos.

Perquè Jesús ha ressuscitat ja no hi ha mort. O és com si aquesta no hi fos, perquè Jesús té la darrera i definitiva paraula. En l’Evangeli aquesta paraula és un imperatiu que va acompanyat del gest de donar la mà a la noieta per a despertar-la: Li donà la mà i li diu: “Noia, aixeca’t”. En el darrer moment Jesús no ens deixa sols, també el seu gest ens acompanya. Certament, Jesús desencadena la burla tot i dient la veritat: La criatura no és morta, sinó que dorm. Aquestes paraules són tan importants que els cristians, des d’aleshores segurament, ja no diem al lloc on reposen els nostres difunts: NECRÒPOLIS (o sia “ciutat dels morts”); sinó CEMENTIRI (que vol dir “dormitori”). Perquè Jesús ha ressuscitat la mort no té cap poder, la mort ha quedat reduïda a un son condemnat a ser trencat en el moment més inesperat davant l’autoritat de la seva Paraula.

Perquè Jesús ha ressuscitat la seva és Bona Notícia i no una piulada al Twitter o a qualsevol altre xarxa social de moda. Perquè Jesús ha ressuscitat, que és el que celebrem a l’Eucaristia, Àgata pogué demostrar al món, morint pel Crist, que res no pot destruir la Bonesa de Déu.