dissabte, 8 de setembre de 2012

QUÈ POTS FER TU, PER L'ESGLÉSIA?


Dilluns, 3 de setembre de 2012
Sant Gregori el Gran, papa i doctor
1 Co 2, 1-5/Sl 118/ Lc 4, 16-30


Quan aquest matí mirava de llegir amb calma les lectures d’avui per preparar l’homilia no sé per què, però m’ha vingut al cap el tema de la Nova Evangelització.

És un tema que un no pot defugir fàcilment davant la realitat de l’Església a casa nostra, a Europa i a Amèrica, és a dir, als llocs on el cristianisme porta segles, però també on el cristianisme sembla que ha anat envellint, aburgesant-se i diluint-se fortament salvant, gràcies a Déu, un munt d’excepcions individuals i col·lectives arreu.

Suposo que en el fons el que m’ha fet pensar en la Nova Evangelització és fer una mena de flash-back de mirada enrere a través de les nostres lectures d’avui i observar amb curiositat el que podríem anomenar la metodologia emprada per estendre l’Evangeli.

Mirem, per un moment, Pau capaç de dir unes paraules que a mi em sorprenen molt d’algú que, en altres moments, apareix com una persona activa, emprenedora i arrauxada: Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós.

Feble, esporuguit i tremolós no és el que un esperaria veure en aquell que va donar el salt de portar l’Evangeli als pagans i que en poc temps va establir i fundar un munt d’esglésies particulars disseminades per Àsia i Grècia. Però és ben cert que aquesta seva feblesa, esporuguiment i tremolor van posar en evidència un poder imparable: el poder de Déu que actuava en ell. Van permetre que pogués fer-se evident amb tota la força que el missatge de Pau no era la predicació de nous mites ni déus, sinó un missatge de veritable alliberament, una veritable BONA NOVA per a tothom.

En certa mesura aquest és el poder de Jesús també al seu país, a Natzaret: la seva feblesa. Quan llegeix la profecia d’Isaïes a la sinagoga del seu poble, quan enceta, podríem dir que “oficialment” aquest ANY DE GRÀCIA DEL SENYOR que encara ens dura, Jesús diu: Això que avui sentiu contar DE MI és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura. Però la gent sap que Jesús és “el fill del fuster”; sí, home, de Josep -podem imaginar que diuen-, aquell que s’anava a casar amb aquella noia, com és deia? Maria, la que es va quedar embarassada abans de casar-s’hi. I neix el rebuig i la burla. Feblesa de Jesús que és el seu poder, perquè quan faci miracles la gent haurà de pensar profundament: qui és aquest, que fins i tot obre els ulls dels cecs, ressuscita morts, perdona pecats...? Feblesa que qüestiona i deixa que el poder de Déu s’expressi amb tota la força de guarició, de salvació...

Cada cop estic més convençut (i això vol dir que puc estar molt equivocat) que la Nova Evangelització haurà de comptar en tornar a presentar un Jesús feble, que pot ser rebutjat perquè té la marca de la creu, que és la marca de la feblesa, del rebuig des d’antic (ja estava escrit a la Llei de Moisès: Maleït el qui penja d’un patíbul). I que és des de la nostra feblesa i la nostra senzillesa que podrem fer més evident el poder de Déu enmig nostre, un poder que no té a veure amb els poders, ni els “xanxullos” d’aquest món.

Avui, que recordem un gran Papa com ho fou Gregori el Gran, ha caigut a les meves mans el que alguns consideren el testament espiritual d’un gran home de Déu, un gran biblista i un gran cardenal: CARLO MARIA MARTINI, que morí el passat 31 d’agost.

Aquest testament espiritual és una curta entrevista feta el passat 8 d’agost i publicada pòstumament el passat 1 de setembre al diari italià Corriere della Sera. Una entrevista curta, interessant per les coses que diu i les que no diu... però que m’ha sorprès per les seves darreres paraules: Encara tinc una pregunta per a tu: QUÈ POTS FER TU PER L’ESGLÉSIA?

Què puc fer JO per l’Església? Amb feblesa, pobrament, senzillament ben segur... però hi ha quelcom que hauré de fer jo, i només jo, com a batejat, com a fill de Déu, com a salvat. L’altra pregunta serà, però, estic disposat a fer-ho?