FESTA MAJOR A SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

Divendres, 28 de setembre de 2012

Sants Cosme i Damià (Sants Metges)

Sant Cebrià de Vallalta

Sv 3, 1-9/Sl 125/Mt 10, 28-33

Diuen que els catalans som rars. Diuen que els catalans som rars perquè, per exemple, en la Diada Nacional de Catalunya no celebrem cap victòria, celebrem una derrota. Què hi farem? Potser els haurem de donar la raó a aquests que ens creuen rars.

Diuen que els cristians som rars. Diuen que els cristians som rars perquè adorem un Déu que confessem totpoderós però que, en la persona de Jesús de Natzaret, mor en una creu com un maleït i no satisfets amb això també venerem d’antic uns primers deixebles que moriren assassinats per confessar aquesta fe en un Déu que mor en creu. Venerem, doncs, uns perdedors. Sembla que també a aquests els haurem de donar la raó quan diuen que som rars.

Si a més de catalans, som cristians.... bé, ja us podeu imaginar que som MOLT, PERÒ QUE MOLT RARS!!!!

Tot podria quedar així i a més d’un segur que no el traurem d’aquesta opinió. Però crec que la primera lectura d’avui ens dóna el que podria ser una clau d’interpretació de tot plegat, diu així: Als ulls dels insensats semblava que morissin, la seva partença era tinguda per un mal, el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau.

El seu traspàs, aparentment, era un desastre. Aquest “aparentment” ens suggereix que, potser, es pot fer una altra lectura dels esdeveniments, que és possible una altra manera de mirar la realitat i que, fent-la, aquesta realitat se’ns revela amb un nou significat. De fet, ens ho diu l’experiència quotidiana: no sempre tot allò que se’ns mostra en una primera impressió és garantia de la realitat, com quan a un li presenten una persona. Et pot donar bona o mala impressió al primer contacte, però aquesta impressió, és la persona? Suposo que tots esteu d’acord en pensar que no. Jo, al menys, espero que no em jutgeu massa durament en la primera impressió que avui us pugui donar!!!!

Aquesta mirada nova que el text bíblic ens suggereix és un canvi de perspectiva, el canvi que fa que la Diada esdevingui NO la celebració d’una derrota, SINÓ la celebració del coratge d’uns homes i dones que en el llunyà 1714 es van donar fins a les darreres conseqüències per lluitar per unes llibertats, per uns costums, per una manera d’entendre i viure que veien amenaçades. I d’aquell coratge nosaltres en pouem una identitat, un tarannà, una manera de fer les coses que ens caracteritza. Crec que amb les imatges encara fresques de la darrera Diada tots podeu entendre el que vull dir quan parlo de tarannà, de manera de fer, fins i tot quan un surt al carrer a manifestar-se. Aquest tarannà que fa que una reivindicació esdevingui no un caos vandàlic, sinó un motiu de trobada i de festa.

Avui celebrem la festa de Sant Cosme i Sant Damià, els qui popularment i familiarment coneixem com els Sants Metges. Ells són testimonis (és el que vol dir la paraula grega que fem servir al català: màrtirs) no sols de què aquest canvi de mirada és possible, sinó que ens cal de totes, totes.

Aquests germans que eren metges i, essent cristians, ajuntaren a la seva professió mèdica la vocació d’esdevenir agents d’una guarició més fonda, esdevenen també testimonis del que ens cal a nosaltres i el que nosaltres estem cridats a ser, si acceptem el repte.

Us proposo que ens deixem mirar per Déu mateix en aquesta Eucaristia, ben cert que sota la llum de la seva mirada descobrirem parts fosques dins nostre, però la seva mirada no vol alienar-nos, no vol acusar-nos, sinó que vol humanitzar-nos. Vol transformar, com només Ell pot fer-ho, les nostres mesquineses en generositat, el nostre tancament i reserves en obertura i acolliment, el nostre egoisme en solidaritat.

Només acollint aquesta mirada guaridora de Déu, la que compartien de franc sense fer diferències, amb tothom, els nostres màrtirs Sant Cosme i Sant Damià en l’antiga Síria, el nostre cor s’eixamplarà i podrem transformar el nostre voltant, en concret el nostre Sant Cebrià, en un lloc on hi càpiga tothom, on tothom sigui valorat pel que és i no pel que té.

Ben de cor us convido a deixar-vos mirar per Déu també en aquesta Festa Major per a què sigui una festa de tothom i per a tothom i una oportunitat per donar gràcies pel nostre poble i per la gent que hi treballa des de les institucions públiques i des del treball més humil i secret de cada dia fet per cadascú de vosaltres, tots els que feu de Sant Cebrià un poble d’acolliment, un lloc de convivència.

BONA FESTA MAJOR A TOTS I A TOTES!!!