“Tots el pobles us tindran
per assenyats i molt intel·ligents”. Això diu Moisès als israelites si
posen en pràctica els manaments de la llei de Déu. Perquè en quedin convençuts
els ho repeteix: “Tots els pobles diran:”Aquest
poble és una nació assenyada i molt intel·ligent”.
Aquesta proclama de Moisès pràcticament fa riure a partir de
la Il·lustració, per tant, pràcticament fa riure a un home i una dona
contemporanis on la raó ha acaparat el monopoli de la intel·ligència i el coneixement.
“El que no és raonable no és fiable”- diem convençuts. Aleshores la religió, o
la pràctica religiosa s’han convertit en simples reductes de mentalitats
anacròniques i caducades, destinades a desaparèixer.
Per tant, que el llibre del Deuteronomi cregui i manifesti convençut que la llei de Déu, la
Torà, és font de seny i de molta intel·ligència (l’original hebreu pica més
fort i diu “saviesa”) és absolutament inadmissible pel prototipus de ciutadà i
ciutadana moderns.
I nosaltres, per molt creients que siguem, per molt que
practiquem la nostra fe pujant la pista fins al Montnegre, o que ens rasquem la
butxaca mantenint el recinte, o participem en grups, o fem activitats socials,
no ens atrevim a expressar que la fe ens serveix per ser més assenyats,
clarividents i ponderats, més aviat al contrari: condicionats pel pensament
contemporani ens sentim una mica enzes, o per ser més amables, intel·ligents de
tercera categoria.
Si algú, amb ganes de debatre, digués que la fe o la
pràctica religiosa no són cap garantia de seny, clarividència o ponderació, li
respondrem que la raó encara menys. La raó ens fa lògics, crítics, analítics,
objectius, empírics, intel·lectuals, però mai ens permetrà descobrir l’essencial:
la vibració, el relleu, la densitat, el plus, l’esperit, l’ànima que tota cosa
porta adherida. Això sols ho captarem amb la nostra sensibilitat, o amb la
nostra religiositat, però mai amb la raó.
Jesús s’atreví a desafiar el pensament majoritari del seu
temps, relativitzant el valor de la practica religiosa a favor de la vibració
interior. Nosaltres també gosem desafiar el pensament majoritari, relativitzant
l’estatus de la raó a favor de la vibració interior. Aleshores, sense
complexos, proclamarem que la fe i la practica religiosa “també” ens fan
assenyats i molt intel·ligents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada