divendres, 7 de setembre de 2012

Fruits apetitosos (Des del Montnegre 24)

Per què les móres més xamoses i captivadores acostumen a ser les més difícils d’agafar? Sembla quasi un imponderable que les encara vermelles, o les madures més petites estiguin tant a l’abast de la mà mentre que, les negres més ufanoses i lluents, amb drupes carnoses i voluminoses, resplendeixen orgulloses i burletes al bell mig de l’esbarzer, protegides per llargues tiges cobertes de pues i fulles, que esgarrinxen a l’atrevit que les vulgui aconseguir.
Hi veiem una al·legoria de la incomptable quantitat de coses de poca qualitat que engrapem amb mínim esforç per l’única raó que són fàcils d’atènyer, conformant-nos del pobres fruits que ens puguin donar mentre que, allò de més genuí, consistent i encisador, acostuma a tenir un accés més difícil que exigeix una acció més laboriosa i amb risc d’esgarrinxar-se.