divendres, 6 de març de 2015

SIGUEU BONS... NO MATEU... NI ROBEU...

Divendres II de Quaresma, 6 de març de 2015
Gn 37, 3-4.12-13a.17b-28/Sl 104/Mt 21, 33-43.45-46

Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix: Mireu, ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal ferotge l’ha devorat... són les paraules dels germans de Josep, gelosos de l’amor que el seu pare Jacob semblava donar-li en exclusivitat, com si fos el seu fill únic i no en tingués cap més. I cansats també dels somnis premonitoris del jovenet. Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat... són les paraules dels vinyaters en veure venir l’hereu de la vinya enviat a recollir els fruits esperats. Es repeteixen les paraules de mort, d’odi i d’enveja vers l’innocent.

Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix: la història de Josep i la de l’hereu de la vinya són històries quasi paral·leles en les quals l’odi i la malfiança acaben d’una forma diferent de la planejada pels botxins. En el cas de Josep ens ho recorda el salmista avui: Li fermaren els peus amb anelles, i passà la vida encadenat, fins que es complí la seva predicció i l’oracle del Senyor l’acredità. Josep fou acreditat per Déu mateix esdevenint l’agent de salvació per al seu pare i germans quan els salvà de la mort per la fam i, traslladats a Egipte, esdevingueren un poble nombrós. En el cas de l’hereu de la vinya, símbol velat de Jesús, és també Déu, el Pare, qui ressuscitant-lo l’acreditarà com el seu Fill estimat, com el Salvador del món. No sempre històries que comencen malament acaben malament quan Déu hi és pel mig.

Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix... però no té perquè ser així, si es dóna oïdes al missatge que Jesús ens fa arribar. Els grans sacerdots i els fariseus estan malalts de sordesa: Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren aquella paràbola, comprengueren que Jesús es referia a ells i volien agafar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia per profeta. Acaben d’escoltar el resultat de la seva acció, si decideixen portar-la a terme... i és justament el que faran, saben que Jesús parla d’ells, han sentit la sentència: Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar... Però s’han tornat sords i mataran el qui els porta la vida.

Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix, també avui. Aquesta paràbola de Jesús ens arriba avui per a nosaltres. M’ha fet recordat un professor que teníem a la Facultat de Teologia i que sempre ens acomiadava així: Sigueu bons, no mateu ni robeu. Només el darrer dia de classe completà la frase: Sigueu bons amb tothom, no mateu mai una il·lusió ni robeu una idea. Perquè hi ha moltes maneres de pensar-nos que som els amos de la vinya. O pitjor, que sabem que no ho som, d’amos, però desitgem malaltissament de ser-ho i, per això mateix, capaços, per enveja, per gelosia, com els germans de Josep, com el vinyaters homicides, de carregar-nos-ho tot: persones i coses. Quaresma pot ser el temps de mirar si sóc un lladre de les idees, dels plans, de la fama, de la bona reputació merescuda d’altri...; si sóc un assassí de les il·lusions, dels desitjos de vida, de progrés, de creixement d’un altre. Si sóc algú que, en virtut de la meva fe, construeixo ponts o els dinamito, perquè no són ponts construïts per mi, perquè no són els meus somnis, ni els meus plans.


Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix... però Jesús ha vingut a canviar el final de la història, a donar-li sentit, a la història de la humanitat en general, i a la teva i a la meva en particular. La pregunta és: ens farem els sords?