dimecres, 25 de març de 2015

Serventa (Festa de l’Anunciació 2015)

El Fiat de Maria de la versió litúrgica que hem escoltat deia “Sóc l’esclava del Senyor...”. Però en la darrera edició de la Bíblia Catalana Interconfessional, Maria ha deixat de ser “esclava del Senyor” per esdevenir “serventa del Senyor”.
 
Explicarem la raó d’aquest canvi amb exemples. Per què el Càntic de Simeó no diu: “Ara Senyor, deixeu  que el vostre esclau se’n vagi en pau”? o el Càntic de Zacaries: “A la casa de David el seu esclau”? o el Càntic de Maria: “Déu ha mirat la humilitat de la seva esclava”?
 
¿Per què aquests textos diuen “servent o serventa” i el Fiat de Maria diu “esclava” si darrere hi ha sempre la mateixa paraula grega? La raó és el doble significat “d’esclau i servent” de la paraula grega; i segons el context, se li dóna un sentit o altre. En el cas de Maria i els altres que hem mencionat el context és clar: els qui són a prop de Déu no són esclaus, sinó servents.
 
El Fiat de Maria no és el d’una dona, i per tant esclava i submisa, sinó el d’una dona creient, responsable i lliure. La seva resposta és de compromís religiós, de servei generós i incondicional a Déu. Per això mereix més apropiadament que li diguem serventa i no esclava.