diumenge, 29 de març de 2015

La mort: d’eterna a temporal (Diumenge de Rams 2015. Sant Martí de Montnegre)

Tots tenim encara vivíssima la tragèdia del vol Barcelona-Düsseldorf. Fou un succés inesperat, desgraciat, sobtat, impactant per la violència d’aquesta mena d’accidents, colpidor per tantes morts i tan properes. Aquests cops fortuïts són una clatellada a les seguretats de tota mena que els humans ens procurem, posen en evidència la nostra contingència, i ens recorden la incertesa del moment de la nostra mort.
 
Aquests difunts ¾tots els difunts¾ mereixen un silenci respectuós però gosem mencionar-los perquè haver compartit l’impacte de la seva mort ens ajuda a compartir l’impacte de la mort de Jesús que avui commemorem.
 
Però la mort de Jesús fou ben diferent. No va ser imprevista, ni sobrevinguda, ni cap accident. Fou planificada per les autoritats civils, religioses i militars; la consideraren una mesura necessària per mantenir l’ordre en el sistema tan forçat que havien construït. Jesús l’assumí amb lucidesa, però no com una auto-immolació fanàtica en nom de Déu, sinó com una fidelitat íntegra i humil a Déu que suscità infidelitats humanes, traïcions, odis viscerals i condemnes. És inacabable la llista de creients de totes les religions, que a l’estil de Jesús, han lliurat i lliuren la vida per ser humils i fidels a Déu davant les prepotències polítiques i religioses que els escapcen la vida.
 
Els evangelis ens mostren repetides vegades que Jesús preveu la seva mort i ho anuncia als deixebles. El relat de la passió que acabem d’escoltar evidenciava que ell és plenament conscient de la seva proximitat. Ho manifesta en la unció a Betània: «Aquesta dona s’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat»; ho expressa en el darrer sopar: «No beuré més d’aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu»; adverteix als deixebles de la seva imminència: «Tots tindreu un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor i les ovelles es dispersaran”»; ho pateix a Getsemaní: «Abbà, Pare, allunyeu de mi aquest calze, Però que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu».
 
La mort de Jesús va ser ignominiosa, i el seu enterrament trist i ràpid. Però en tots aquests esdeveniments tan penosos hi havia gat amagat. Hi havia la mà misteriosa de Déu que va donar un cop sec damunt la taula dels humans, trencant el nostre ordre i implantant el seu. Però sobretot la mort de Jesús esberlava el domini de la mort, convertint-la en quelcom temporal gràcies a la seva resurrecció. Sant Lleó el Gran ho expressà magistralment en el segle V: “Crist, tot morint, va sotmetre’s a la llei de l’infern, però amb la seva resurrecció la va derogar i així va atallar la perpetuïtat de la mort; d’eterna la convertí en temporal”.
 
La mort de Jesús que avui commemorem amb tanta cerimònia ens convida a esguardar la nostra mort amb fe i amb esperança, i això ens aportarà serenitat i sentit a la nostra existència.