dimarts, 24 de març de 2015

Guaricions (Dimarts 5 Quaresma)

“Tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida”. Aquesta és la conclusió feliç de l’episodi del llibre dels Nombres que hem escoltat. Malgrat els farmacèutics s’identifiquin immediatament i de forma positiva amb aquest estendard, la tradició jueva qüestiona el sentit d’aquesta guarició i en fa una lectura exclusivament espiritual. La Mixnà, per exemple, explica que al mateix temps que el poble enlairava la mirada a l’estendard, també enlairava els seus pensaments al cel, aconseguint la guarició.

L’evangeli de Joan, en consonància amb la tradició jueva, posa en boca de Jesús una al·lusió espiritual d’aquest episodi. Ho escoltàvem en l’evangeli de diumenge: “Quan el fill de l’home serà enlairat atraurà tothom cap a ell”. També l’evangeli d’avui deia “Quan el fill de l’home serà enlairat sabreu que jo sóc”. Jesús crucificat (enlairat) és l’estendard dels cristians, guaridor dels qui s’apleguen al seu voltant i el contemplen amb fe.

La tradició dels pares del desert fa una lectura pròpia de l’episodi de la serp d’aram amb aquest relat: “Deia l’abat Pastor sobre l’abat Nisterós que tal com la serp de bronze, que feu Moisès per a guariment del poble (Nm 21,9), així era l’ancià, que tenia tota virtut i callant guaria tothom”.