diumenge, 15 de març de 2015

"SI NO CONOCEMOS QUE RECIBIMOS, NO DESPERTAMOS A AMAR"

Diumenge IV de Quaresma, 15 de març de 2015
2 Cr 36, 14-16.19-23/Sl 136/Ef 2, 4-10/Jn 3, 14-21

Diu Santa Teresa de Jesús: Si no conocemos que recibimos, no despertamos a amar. El que vol dir amb el seu castellà tant viu i particular la santa d’Àvila és quelcom vital: si no coneixem que rebem, és a dir, si no reconeixem que som deutors d’un enorme regal; encara més, diria jo, si ni tan sols coneixem allò que rebem... mai no estimarem, mai no es desvetllarà en nosaltres l’amor a Déu. Si no conocemos que recibimos, no despertamos a amar.

Ja passava en temps de Jesús. No hi faltaven fariseus i mestres de la Llei que demanaven a Jesús, per creure i creure’l, un senyal prodigiós. Els altres evangelis miren, es podria dir, d’endolcir la resposta, però l’evangeli de Marc, el primer dels evangelis escrits, és molt categòric: Perquè demana un senyal, la gent d’aquesta generació? En veritat us dic que no els serà donat cap senyal. Perquè un Déu que està sotmès als meus capricis ni és Déu ni és res.

Seguia passant en temps de Pau: Els jueus demanen prodigis, i els grecs demanen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans. (1 Co 1, 22-24). Perquè un Déu que puc entendre és un Déu que m’he fet a la meva mesura humana. Aquest Déu no m’interessa, perquè és tant humà com jo.

Ens segueix passant avui: No hi creuré fins que entengui perquè hi ha tant de mal al món... o no hi creuré perquè no puc creure en un Déu que permet que hi hagi injustícies i dolor... però si ens encallem aquí mai no arribarem a creure en res... perquè sempre hi ha haurà coses que no podrem entendre... ens cal acceptar amb humilitat que no ho sabrem mai tot, que mai no ho podrem entendre tot. Si no conocemos que recibimos, no despertamos a amar.


Què ens diu la Bíblia, que ens diu l’Evangeli d’avui, que rebem? Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. AMOR. PERDÓ. VIDA. Nicodem es presenta de nit, per por dels jueus, per entrevistar-se amb Jesús. Ell, el mestre de la Llei, cerca instrucció. I troba una instrucció que no esperava: cerca manaments, cerca normes concretes que li donin una mica de llum en el camí, doncs ja albira que Jesús és un rabí diferent amb una autoritat especial... i troba el que Déu ha volgut donar i de fet ha donat al seu poble des de sempre: AMOR. PERDÓ. VIDA. A més troba en Jesús que aquest amor no ha estat donat únicament al poble d’Israel, al poble de l’Aliança, sinó que aquest amor, en el seu estimar, pateix d’incontinència: és un amor obert a TOT EL MÓN (a jueus i a grecs, als creients de tota la vida i als qui encara cerquen, als propers i als allunyats per diferents motius que sols el mateix Déu sap i comprèn). I aquesta és la nostra salvació, perquè només ens atraurà l’Amor, només ens pot pacificar, ens pot omplir de sentit, ens pot fer sentir a casa, Algú que ens estimi sense prejudicis, sense interessos, amb una increïble fidelitat. Quan ens descobrim estimats així, no podem fer altra cosa que estimar-lo com bonament podem, però amb el desig de fer-ho amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot l’enteniment, amb totes les forces. I estimar el proïsme amb aquest mateix amor. Que així sigui!