“Tornaren a agafar pedres per apedregar Jesús”, deia
l’evangeli d’avui. Ahir escoltàvem quelcom semblant. És massa fàcil caure en
simplismes dient què dolents eren uns i què bo era Jesús. Darrera l’agressivitat
dels oients de Jesús hi ha un motiu que senyala el mateix evangeli: l’acusació
de blasfem, i segons la Torà el blasfem ha de morir apedregat.
Aquest tractament de la blasfèmia per part de la tradició
jueva el podem qualificar d’intransigent, però resulta que també apareix en els
evangelis: Mateu diu que la blasfèmia contra l’Esperit Sant no serà perdonada ni en
aquesta vida ni en l’altra; és a dir el blasfem serà un condemnat etern. Si
féssim un repàs històric del tractament que la tradició cristiana ha donat a la
blasfèmia i a l’heretgia n’hi ha per córrer. El mateix podem dir de l’Islam.
El pecat capital de les grans religions és la intransigència (o diguem també prepotència),
ja sigui en gran format condemnant i castigant, ja sigui en petit format en les
relacions de religiositat quotidiana. Però quan brandem la intransigència, sempre contundent i segura de formes, fem una immensa trampa plena de covardia: només ens atrevim a exercir-la amb el més
feble, amb el més desprotegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada