dimecres, 30 de març de 2016

EL DESIG DE JESÚS

Divendres Sant, 25 de març de 2016
a la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria

Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s’haurà complert en el Regne de Déu. (Lc 22, 15-16)

Tornem a escoltar, si em permeteu, aquestes paraules de Jesús que ens fa arribar l’Evangelista Lluc i que, potser per ser dites dins el gran relat de la Passió que vam escoltar proclamar el passat Diumenge de Rams, ens han quedat mig amagades. Tornem-les a escoltar perquè són d’aquelles poques vegades en què se’ns mostren les entranyes de Jesús, el seu cor, la seva motivació més fonda.

Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s’haurà complert en el Regne de Déu.

Mirem de fer-nos-les nostres, especialment avui, aquestes paraules. Avui que seguint la versió de l’Evangelista Joan, junts, però cadascú ben diferent, potser cadascú amb el nostre tarannà, potser cadascú amb la nostra manera de viure la fe, cadascú amb les nostres motivacions, ens hem trobat per a celebrar aquest “camí de la creu” que va viure i patir Nostre Senyor Jesucrist per tots nosaltres. Sí, mirem de fer-nos nostres aquestes paraules de Jesús, ara que d’alguna manera hem reviscut, acompanyant-lo, el seu darrer itinerari a la terra: Com desitjava menjar amb vosaltres (sí: amb tu i amb mi) aquest sopar pasqual abans de la meva passió!, diu Jesús, perquè puguem entendre una mica aquesta bogeria d’amor seu per tu i per mi.

Mirem de fer-nos-les nostres, aquestes paraules, especialment avui que el tindrem aquí, en imatge cert, però ben clarament representat: amb les seves cinc llagues, amb els seus blaus, amb el seu cos esgarrinxat, per adorar-lo clavat en creu. L’innocent injustament blasmat, injustament deixat de banda, més encara, injustament jutjat i mort. On hi són representats i abraçats tots els innocents del món, tots els perseguits del món, tots els sofrents del món. Mirem de fer-nos nostres aquestes seves paraules, per poder entendre (¿realment algun dia ho podrem entendre?) que s’hagi deixat matar per tu i per mi: Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè Jesús, pressentint la seva mort, volia encara deixar-nos quelcom com a darrer regal, com a testament vital (d’una vida per sempre) per a cadascú de nosaltres: el seu Cos, la seva Sang, el seu darrer manament de servei altruista i d’amor desinteressat.


Mirem de fer-nos-les nostres, aquestes seves paraules, especialment avui pel que tenen de futur i de responsabilitat indefugible per a nosaltres AVUI. Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s’haurà complert en el Regne de Déu! Jesús ha desitjat trobar-se amb nosaltres. Increïblement (¿qui mai ho hagués pensat que Déu em desitgi així?), Jesús ens ha fet objecte del seu desig, un desig d’amor desinteressat, que mai no aclapara l’altre, que mai no el bandeja, que mai no l’anul·la, que mai no l’extorsiona ni li fa xantatge; sinó un desig d’amor desinteressat que inclou tothom sense diferències, que estableix lligams, que fa comunió, que crea fraternitat, que construeix el Regne. I aquí entra la nostra responsabilitat, perquè Jesús desitja novament celebrar la Pasqua, aquesta PASQUA QUE S’HAURÀ COMPLERT EN EL REGNE DE DÉU, amb tu i amb mi, i amb l’estranger acollit, amb el pecador penedit, amb l’assassí convertit, amb el ric que aprèn a compartir i amb el pobre que no es tanca esdevenint un trist egoista. Escoltem la Seva veu, escoltem com ens desitja i potser aprendrem a ser com Ell: Cos que es trenca, Sang que es vessa per amor, per a tots.