diumenge, 27 de març de 2016

El sagrari buit (Divendres Sant a Sant Martí de Montnegre 2016)

Avui, el sagrari que hem convertit en monument per raons d'espai, hauria d'estar amb les portes obertes i sense res a l'interior. Però quedarà així després de traslladar el santíssim sagrament a l'altar per combregar. El sagrari buit des d'ahir al capvespre en totes les esglésies, ens serveix per expressar la buidor del Divendres Sant.

Si ahir contemplàvem i adoràvem Jesús en l'eucaristia, avui el contemplem i l'adorem a la creu i sense vida. Per això no se celebra cap sagrament en Divendres Sant. Però no ho fem com un signe de dol, sinó per reconèixer que sense la presència sagramental de Jesucrist, l'Església i els creients estaríem buits com el sagrari. Per això avui combregarem amb discreció, per expressar que no podem restar sense ell. Podríem qualificar de ritualistes tots aquests signes litúrgics, però expressen una sàvia pedagogia que ens ajuda a concretar amb gestos i accions la nostra vivència religiosa, donant-li forma i expressivitat, i per tant rellevància i significació.  

Per això ens trobem aquí, per escoltar i meditar per segona vegada un relat de la passió de Jesucrist, per adreçar una llarga i solemne pregària universal per tot i per tots, per adorar la creu amb senzilla reverència com a punt àlgid de la celebració, per combregar com a confort espiritual i com a comunió amb el misteri de la mort alliberadora de Jesús.  

Una mort que la tradició cristiana omple d'activitat. Ho recitem en el símbol dels apòstols: "Fou crucificat, mort i sepultat, davallà als inferns". La menció del davallament als inferns de Jesús altera la nostra sensibilitat creient occidental que contempla un espai delimitat amb porta i forrellat ple d'homes i dones condemnats al foc etern. Però els cristians orientals contemplen el davallament als inferns com el gran rescat. Jesús entra al regne dels morts, i comença l’acció redemptora amb els humans que l'han precedit, agafant-los de les mans i arrossegant-los amunt, com mostren tantes icones de la resurrecció. Davallant al inferns, i seguidament sortint-ne, també s'expressa el domini de Jesucrist sobre el regne dels morts i sobre les forces del mal, que no l'han pogut retenir. 

Per això la buidor dels sagraris en Divendres Sant no és cap visió desoladora, sinó un buit envoltat de misteri, com el de la tomba buida que contemplaran les dones i els apòstols el matí de Pasqua, expressant una presència que ultrapassa qualsevol receptacle material.