dimarts, 22 de març de 2016

Trair la comunió amb Jesucrist (Dimecres Sant 2016)

El pany de paret de l'antiga presidència del nostre menjador l'ocupa una pintura del sant sopar. Judes hi apareix dret, darrere els comensals, mirant de reüll i marxant.

Però hi ha moments a la vida que no s'ha de marxar, ni que sigui per fer coses que considerem bones o necessàries, perquè menystenim un fil invisible però essencial que és la comunió. Si Judes s'hagués quedat assegut a taula, s'hauria trobat incomodíssim, però molt segurament no hauria traït Jesús perquè no hauria trencat la comunió. Marxant, la defugia, se n'escapava, i en el fons la rebutjava, perquè sabia que això el condicionaria a canviar de pensament. Però el qui rebutja ell mateix s'exclou.

Preservar la comunió implica de vegades, o sovint, o molt sovint, fer el contrari del que voldríem. Marxar de moments importants és més que una desconsideració, és danyar la comunió, és fer-la trontollar, i d'alguna manera, trair-la.

Que el Senyor i els altres ens perdonin les vegades que malmetem o traïm la comunió.