dissabte, 19 de març de 2016

"In manus tuas commendo spiritum meum" (Diumenge de Rams 2016)

No és fàcil l'existència per qui neix amb una disminució física o mental, ni ho és pels seus pares i familiars. Tampoc no ho és per a un malalt o un accidentat amb danys irreversibles. No és fàcil l'existència per qui ha de viure perpètuament mancat dels mínims necessaris, ni per qui s'ha criat o viu en entorns marginals i famílies desestructurades. Tampoc no ho és per qui pateix addiccions, ni pels qui l'estimen. No és fàcil l'existència pels qui han marxat o fugit de casa seva i del seu país per pobresa, conflictes bèl·lics o polítics. Podríem afegir més exemples de sofriment humà continu. Són viacrucis aparentment sense fi, on la quinzena estació de la resurrecció sembla inassolible, amarant l'existència de fatalisme com si es tractés d'una tragèdia grega. Aleshores, és quan surten els clams i els retrets a Déu.

Però simultàniament hi ha un impuls vital, instintiu, a la supervivència, a tirar endavant malgrat tot; fins i tot esperant el miracle que les coses canviïn algun dia. Encara més, ens admirem amb els exemples de persones lluitadores, que van més enllà de la resignació i afronten la seva passió permanent, assumint-la de manera admirable, vivint-la amb coratge, irradiant esperança i integritat. I el seu testimoniatge té efectes benèfics sobre nosaltres, encoratjant-nos a afrontar les situacions doloroses amb la mateixa decisió.

Doncs, molt més benèfics i universals seran els efectes de la passió de Jesucrist. Primer, per ser qui és; ho explicava de meravella la carta de sant Pau als filipencs: "Jesucrist, essent de condició divina no es guardà gelosament la seva igualtat amb Déu", sinó que es féu semblant als homes. En segon lloc, pel sentit expiatori, redemptor, alliberador que Jesús donà a la seva passió i mort: ell que captenint-se "com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu". Aquest abaixament de Jesús implica associar totes les passions dels humans a la seva passió, significa assumir tots el dolors dels humans en el seu dolor.  Aquest és el tret distintiu i únic del seu sofriment: Jesús no pateix per ensenyar-nos a patir, que també, sinó per ungir el nostre sofriment amb el bàlsam de la seva presència, per establir un misteri de comunió profunda amb el nostre dolor, per obrir-li escletxes de llum, per introduir-hi horitzons de fe.

Aleshores, el nostre patiment serà exactament el mateix, però estarà embolcallat de serenor a causa d'una presència discretíssima, però real. Ho comprovem escoltant el relat de la passió, on Jesús es mostra tothora conscient que Déu l'acompanya, fins i tot en el moment més baix de l'hort de les Oliveres. Per això, enmig del dramatisme, abans de morir, els seus darrers mots en l'evangeli de Lluc són: "Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit".