dimarts, 8 de març de 2016

SI ALGÚ TÉ SET, QUE VINGUI A MI!

Dimarts IV de Quaresma, 8 de març de 2016
Ez 47, 1-9.12/Sl 45/Jn 5, 1-3.5-16


Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui... (Jn 7, 37) diuen que exclamà Jesús enmig de la gent el darrer dia, el més solemne, de la festa dels Tabernacles a Jerusalem, el dia, justament que la gent, en pelegrinatge, carregava aigua de la piscina de Siloè per oferir-la en libació a l’altar del Temple, que era una manera de donar gràcies i demanar la pluja, la benedicció, per a les futures collites.

M’hi han fet pensar en aquesta escena els textos que la litúrgia avui ens proposa per meditar. Perquè el mateix evangelista Joan, explicant aquestes paraules de Jesús, les posa en connexió amb l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en Crist, Esperit que Déu donaria un cop Jesús fos glorificat. Pel mateix evangelista el moment de la glorificació de Jesús és el moment de la seva mort a la Creu, el moment en què Jesús lliura el seu esperit, el moment en què del seu costat traspassat brollen sang i aigua.

Penso que és des d’aleshores que l’Església ha vist en la profecia d’Ezequiel que avui hem escoltat (aquest rierol que surt del costat dret del Temple i que esdevé un riu cabalós, aquest rierol de qui l’àngel diu: Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà), la figura de Jesús i la potència, la força, el dinamisme del Seu Esperit que tot ho renova, tot ho recrea, tot ho transfigura. I, de retruc, en la imatge de la piscina de Bet-Zatah o Betesda (“casa de la misericòrdia” o “de la gràcia”), la figura de la font baptismal, el lloc on molts malalts: cecs, coixos, paralítics... el lloc on tu i jo hem trobat i trobem un cop i un altre, renovada especialment en els sagraments de la Reconciliació i l’Eucaristia, la seguretat d’aquesta gràcia del perdó, la força de Déu per començar de nou, la vida plena que Crist ens ha guanyat en la seva passió, mort i resurrecció, la concreció del Regne.

Cada dia, només ens cal parar l’oïda, Jesús ens renova la pregunta: Et vols posar bo? Cada dia Jesús es posa al nostre costat, sabent i coneixent molt bé què és el que ens paralitza, el que ens obstaculitza, el que impedeix que transitem plenament lliures en aquesta vida que és camí de trobada amb el Pare del Cel, i ens estima entranyablement. Cada dia Jesús, si sabem escoltar-lo, ens torna a proposar, i amb el seu perdó ho possibilita, que comencem de nou amb un renovat Aixeca’t, carrega’t la llitera i camina.

Si escoltem la Seva veu, si l’acollim, les aigües impetuoses i sanejadores del Seu Esperit ens vivificaran, ens transfiguraran, faran de nosaltres una creació nova. Si escolem i responem seriosament a aquesta, la Seva veu, que torna a dir-nos: Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui!