dimecres, 30 de març de 2016

ET DONO EL QUE TINC

Dimecres de l’Octava de Pasqua, 30 de març de 2016
Ac 3, 1-10/Sl 104/Lc 24, 13-35


Diuen que el Papa li va dir una volta a Arnau de Vilanova, el seu metge personal, si no erro: M’agradaria, però jo no puc dir allò de Pere al paralític: “En el nom de Jesucrist, el Natzarè, alça’t i camina”; i que Arnau li va respondre: Certament, Santedat, perquè vós tampoc no podeu dir: “No tinc ni plata ni or”. No m’ha arribat notícia de com es va prendre aquesta resposta el Papa en qüestió!

Com sigui, fora de l’anècdota que m’ha vingut al cap en llegir avui la primera lectura dels Fets dels Apòstols, sí que és cert que hi ha quelcom del que Pere diu a l’home que seia demanant caritat a la Porta Bonica del Temple que penso hauríem de fer nostre: Et dono el que tinc. Perquè, certament, cadascú sabrà el que té o no té d’or o de plata o d’altres béns, però el que sí que tenim tots els que confessem que som cristians és justament JESÚS, EL RESSUSCITAT.

Prendre’s seriosament aquesta frase: Et dono el que tinc... crec que significa començar de fer, també en aquest temps de Pasqua i potser sobretot en aquest temps de Pasqua pel que diem que celebrem, pel que professem de creure després d’haver renovat les nostres promeses baptismals en la Vetlla Pasqual, un examen de consciència i començar-lo per mi: Qui és Jesús per a mi? Què significa que jo celebri avui la seva resurrecció, el seu triomf sobre el pecat i la mort? De quina manera es concreta això que dic que crec i celebro en la meva vida diària? Només un cop havent fet això podrem donar també un pas més i aleshores com Església demanar-nos si nosaltres també donem el que tenim a la gent que freqüenta les nostres esglésies, si donem JESÚS, EL RESSUSCITAT, o només donem succedanis, un Jesús descafeïnat que com a molt em fa sentir una agradable escalforeta de manta tèrmica i no aquell foc que sentiren els deixebles d’Emmaús abrusant llurs cors com avui hem escoltat a l’Evangeli de Lluc.

Celebrem la nit... celebrem la vida... cantàvem al voltant del Foc Nou la Nit de Pasqua. Si celebrem la vida, que és Jesús, demanem-li en aquesta Eucaristia que ens ompli, que ens transfiguri, que ens faci una nova creació per poder-lo compartir i donar a tothom que ens envolta. Avui també és enmig nostre, també el podrem reconèixer quan partim el pa.