dissabte, 19 de març de 2016

SETMANA DE PASSIÓ

Divendres V de Quaresma, 
18 de març de 2016
Jr 20, 10-13/Sl 17/Jn 10, 31-42

Abans que el Vaticà II retoqués el calendari litúrgic i la traslladés al 15 de setembre (el dia després de la celebració de la Festa de l’Exaltació de la Santa Creu), tradicionalment aquest divendres era el Divendres de Dolors i, per tant, la litúrgia ens apropava a la Mare de Déu i al seu patiment pel Seu Fill dies abans de començar la Setmana Santa, la Setmana de Passió.

Potser diferentment, però també avui les lectures volen introduir-nos d’alguna manera en aquesta Setmana de Passió que estem a punt de començar. La primera lectura, la del profeta Jeremies, posa en evidència el patiment del just innocent: Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats...diu el profeta. És un pensament carregat d’angoixa, l’angoixa de tot innocent que veu com el cercle es va fent cada cop més petit al seu voltant, el cercle dels enemics que volen posar fi a la seva vida, que el consideren una nosa. Aquest pensament d’angoixa em porta també el record del que, potser en algun moment de feblesa, era el pensament angoixat dels nostres germans caputxins màrtirs, ells perseguits i caçats simplement pel que representaven per als seus enemics. Aquest pensament d’angoixa m’ha de portar també a recordar tantes i tantes “passions” d’innocents que són sacrificats avui en el nostre món per causes perverses: una ideologia, un Déu arbitrari, els diners, el benestar de la majoria... No debades l’Església, en la vida de tots aquests innocents condemnats a mort antics i moderns, ha vist i veu el prototipus de Jesús, L’INNOCENT CONDEMNAT A MORT per nosaltres.

Ara bé, si la primera lectura ens recorda l’angoixa de l’innocent; l’Evangeli ens recorda l’ofuscació del malvat. M’heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. ¿Per quina d’aquestes obres em voleu apedregar? demanarà Jesús. No importa que Jesús faci bones obres, no importa que Jesús guareixi els malalts i passi per tot arreu fent el bé... no es pot suportar que es faci igual a Déu i prou! L’ofuscació del malvat és no voler veure que Déu ha entrat en la història, o millor, no voler entendre que si Déu efectivament ha entrat en la història aquesta no podrà seguir con abans, que la llavor del canvi és imparable: que la Llei ja no pot ser interpretada a la lletra com abans; que el dissabte no pot ser l’excusa per no veure la necessitat del germà; que els camells i els drogoaddictes ens passen davant en el Regne dels Cels, que només els de cor net són els qui veuran Déu i no els qui es pensen tenir algun dret d’antiguitat per posseir-lo...


Introduir-nos a la Setmana de Passió, és introduir-nos al gran misteri de Jesús, veritable Déu i veritable home, que s’abaixà fins al punt d’experimentar el mateix que tants innocents morts injustament esdevenint així solidari de perseguits i condemnats; és introduir-nos a l’amor apassionat de Déu per la humanitat sencera que, en Jesús, segueix oferint-se un cop i un altre, braços ben oberts en la Creu, per reconciliar tothom, per perdonar tothom i carregar damunt d’Ell tot allò que ens esclavitza. Introduir-nos a la Setmana de Passió és introduir-nos al gran misteri de la nostra llibertat. Que res no ens encegui, doncs, perquè puguem donar el pas que ens posi dins d’aquest corrent que pot fer-nos passar de mort a vida.