Afortunats (Tots sants 2013)

Algú dels presents, pelegrinant a Terra Santa, ha visitat a Natzaret els germanets de Charles de Foucauld, dedicats a la pregària i a l’acollida. A prop tenen un eremitori, concretament a la muntanya de les Benaurances, al costat del recinte que visiten els pelegrins, amb unes vistes esplèndides del llac de Tiberíades i el seu entorn.

En aquest eremitori petit i senzill,  apte per només una persona, un servidor hi passà recentment sis dies dedicat a llegir i meditar el fragment evangèlic que evoca aquesta muntanya, precisament en la versió de Mateu que hem escoltat.

Procurant ser màximament fidels a l’expressivitat del text original vam elaborar una versió pròpia, evidentment molt semblant a la que hem proclamat i coneixem, però amb uns matisos que pretenen ressaltar la magnífica vibració que posseeix l’original grec.

Ens permetem compartir-la, no per suplir res, ni millorar res, sinó per complementar-la amb un llenguatge lleument diferent, i també per expressar a persones properes el fruit d’uns dies tan privilegiats, meditant un text tan emblemàtic i captivador de la nostra identitat cristiana. Aquí va:

Afortunats els tarannàs senzills, perquè d’ells és el regne dels cels

Afortunats els qui estan plorant, perquè seran conhortats

Afortunats els irrellevants, perquè són els cridats a posseir la terra

Afortunats els afamats i assedegats de justícia, perquè seran saciats

Afortunats els compassius, perquè seran compadits

Afortunats els cors purs, perquè veuran Déu

Afortunats els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu

Afortunats els assetjats per motiu de la justícia, perquè d’ells és el regne dels cels

Sou afortunats cada vegada que us insultin, i us persegueixin, i malparlin contra vosaltres per causa meva.

Llevat de la darrera benaurança que té relació directa amb Jesús, les altres són aptes per qualsevol ésser humà. Aquí rau la grandesa i expressivitat del text: obert, delicat, encoratjador, suggerent, que posa a Déu i el seu regne com a punt final de l’itinerari humà.

Jesús proposa una manera de viure –un itinerari de vida- que ens farà sentir afortunats. Jesús senyala que el destí final d’aquest tarannà és sentir-se afortunats de forma plena, compartida, definitiva, al costat de Déu.