dilluns, 6 de gener de 2014

UNA NIT DIFERENT...

Dilluns, 6 de gener de 2014
Epifania del Senyor
Is 60, 1-6/Sl 71/Ef 3, 2-3a.5-6/Mt 2, 1-12

Com som veïns, suposo que a Sant Iscle ja deveu saber que als dos Arenys, la Nit de Reis, els joves tenen el costum de fer la Nit dels Naps i les Cols. No és qüestió aquí de parlar ni de l’origen d’aquest costum, gens nadalenc, ni les darreres manifestacions d’aquesta “festa” que han portat els seus maldecaps. Però sí que us voldria explicar el que ha passat aquesta nit en la darrera versió d’aquesta “festa del jovent” al nostre convent. Quan aquest matí hem baixat al carrer, a l’entrada del convent hem trobat una enorme bossa d’escombraries... plena de patates i de pollastres a l’ast amb una nota. La nota, ho resumeixo, senzillament ens deia que un grup de joves anònims havia acabat la Nit dels Naps i les Cols amb un sopar i que, quan han arreplegat el que sobrava, han pensat en els pobres a qui servim cada dia menjar. És pensant en ells, en els pobres, que aquests joves anònims han fet el seu regal, millor dit, la seva ofrena.

No sé si són creients o no. No sé si ha estat un acte rumiat o un acte espontani (això encara seria millor). Això només ho sap Déu. Però us puc dir que, sabent-ho o no, han omplert de sentit no sols la Nit dels Naps i les Cols d’enguany, sinó també han omplert de sentit la nostra solemnitat d’avui.

Perquè la nostra solemnitat d’avui celebra la revelació de Jesús com el Déu fet home, com el Messies esperat. La Litúrgia de les Hores, de fet, en les seves pregàries al llarg del dia d’avui, no sols recorda l’adoració dels mags, sinó també dos moments especials més en què es revelava als homes i dones de totes les generacions qui és Jesús: les noces de Canà, amb la conversió de l’aigua en vi i el Baptisme de Jesús al Jordà, que celebrarem especialment el proper Diumenge. Però quan se’ns revela aquest gran misteri, que Pau defineix d’aquesta manera en la segona lectura d’avui: El (misteri) secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa; quan se’ns revela aquest misteri, doncs, aquesta revelació que diu que no hi ha cap home ni dona en el món, hagi fet el que hagi fet, que Déu no vulgui estimar ni acollir; davant d’aquesta revelació, dic, un no pot més que venir davant Déu i adorar-lo i estimar-lo ni que sigui matusserament, com tant sovint fem.

Quan els mags arriben on els guia l’estel, troben Jesús i la seva Mare. I ells es postren davant Jesús i dipositen als seus peus les seves ofrenes. Davant d’aquest Déu que es dóna del tot, només podem donar-nos del tot. Per això deia que els joves anònims que han deixat de matinada el seu regal davant la porta del nostre convent han omplert de sentit la nostra solemnitat d’avui. Si, com diu Pau, tots, en Crist, formem un sol cos, ningú no pot restar exclòs de la salvació, però tampoc del béns que se’ns donen no per possessionar-nos-en, sinó per compartir-los. Aquests joves, sabent-ho o no, han fet una ofrena. Han compartit el que els ha sobrat, és cert, però amb el seu gest han estès la seva festa als qui res no tenen per fer festa. Aquest és el ple sentit de la nostra festa d’avui: Donar, perquè hem rebut molt de Déu. És l’acompliment de les paraules de Jesús Ho vau rebre de franc, doneu-lo també de franc (Mt 10, 8).

En aquesta Eucaristia d’avui venim a adorar el Senyor. Ho farem de la forma més plena en el moment de la comunió, quan ens serà presentat el Cos de Crist i direm, en rebre’l, “Amén!”. Aleshores presentem-li al Senyor allò que tenim de més nostre, allò que ningú altre pot oferir per nosaltres: oferim-nos nosaltres mateixos amb el nostre “Sí” incondicional a Ell. Bona i Santa festa de l’Epifania a tothom!