MULLA'T!!!

Diumenge, 12 de gener de 2014

Festa del Baptisme del Senyor

Is 42, 1-4.6-7/Sl 28/Ac 10, 34-38/Mt 3, 13-17

Com la memòria em falla, ara no sabria dir-vos si he vist darrerament algun tipus de campanya semblant, però potser alguns recordareu fa un temps una campanya de tipus solidari que deia: Mulla’t per l’esclerosi múltiple. Des d’aquesta hi ha hagut altres campanyes semblants. Si ho recordeu, la idea era una remullada solidària on els que hi participaven es mullaven literalment, doncs es capbussaven dins les aigües d’una piscina pública en solidaritat amb les persones afectades d’aquesta malaltia degenerativa. Amb aquell eslògan es jugava amb el verb “mullar-se” que, com sabeu, el fem servir col·loquialment com a sinònim d’“implicar-se a fons” a favor d’alguna acció o persona. I aquest mullar-se és el que m’ha vingut a la ment en pensar amb la festa que avui celebrem.

Fixem-nos que la litúrgia col·loca aquest relat del baptisme de Nostre Senyor al final del cicle del Nadal i, en principi, ens hauria d’estranyar. Penso que ens hauria d’estranyar, perquè des de la Nit de Nadal hem estat celebrant el Déu Infant i ho subratllàvem encara més quan, al final de la missa, fèiem l’adoració del Nen. En canvi, el baptisme de Jesús no esdevé quan ell és un nen, sinó quan ja és una persona madura, cap els trenta anys, més o menys. I aquesta festa que avui celebrem va molt lligada també a la festa de l’Epifania que celebràvem dilluns passat cosa que ens ajuda a entendre-la una mica més, perquè el baptisme del Senyor al Jordà és també un moment d’epifania, de revelació d’alguna cosa nova. No debades hem sentit com a darreres paraules de l’Evangeli d’avui, que són una cloenda preciosa al nostre temps de Nadal, les paraules següents: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. Acabem el nostre temps de Nadal amb la invitació de mirar, un cop més, Jesús.

Aquestes paraules del Pare adreçades a Jesús marquen un abans i un després en la seva vida. L’abans ve marcat per la maduresa de Jesús, doncs aquest ha arribat a la seva edat adulta. Queden enrere els dies en què Jesús era un nen, ara és un home amb voluntat pròpia, amo de les seves opcions. El després ve marcat de forma immediata per l’inici del ministeri públic de Jesús, que comença amb la prova de les temptacions, i la predicació de l’arribada del Regne de Déu, d’aquella manera que tan bé retrata la segona lectura d’avui, el moment en què Jesús passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable... és a dir, MULLANT-SE PER NOSALTRES. Aquesta és la Bona Notícia, l’Evangeli de la nostra Salvació. Jesús no tenia cap necessitat de ser batejat, doncs ja l’evangelista anunciava que el baptisme de Joan era un baptisme de conversió i la conversió és el canvi que fa el pecador quan, reconeixent la seva vida anterior, confessa que ha errat i gira cua canviant de vida. Jesús no té necessitat de batejar-se, però en fer-ho s’identifica plenament amb la humanitat. No sols s’ha fet carn, no sols ha assumit una natura com la nostra, sinó que, capbussant-se en les aigües del Jordà i essent batejat per Joan, s’identifica amb nosaltres, amb el nostre pecat, amb les nostres mancances, per purificar-les i guarir-les de soca-rel. JESÚS S’HA MULLAT PER NOSALTRES. I quan nosaltres som batejats o, com avui, renovem les promeses del nostre baptisme, esdevenim una sola cosa amb Ell i Ell mateix ens convoca i ens dóna una tasca a fer, com diu Isaïes a la primera lectura: Et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca. Jesús es va mullar per fer possible tot això. El seu baptisme el portà a l’acció pels altres. El Pare avala la seva solidaritat amb la humanitat sencera i el ministeri subsegüent que portarà Jesús a predicar el Regne de Déu fins a morir innocent en una creu per nosaltres. Ara, des del nostre baptisme, Jesús també ens convida a mullar-nos pels altres. Som, com diu el lema de l’Exèrcit de Salvació: Salvats per salvar. Que puguem portar el perfum del Crist arreu on Ell ens vulgui enviar. Tot ho hem rebut per pura gràcia, donem-nos a tothom de franc!