diumenge, 29 de gener de 2017

Les restes benaurades (Diumenge 4)


Estem habituats a veure escenes de refugiats que fugen dels seus països per venir a Europa. Sabem els noms dels líders d'aquests països en conflicte, els noms dels grups que els combaten, també els països que ajuden uns i altres. Però hi ha un col·lectiu completament ignorat: el poble que resta en el lloc d'origen perquè no ha tingut possibilitats econòmiques o ànims per fugir. Són una resta humil i pobre que ha romàs en la seva terra i que passa desapercebuda malgrat també visquin el mateix drama. 

Semblantment passa amb l'anunci del tancament de la presó Model de Barcelona, una notícia que ha esdevingut mediàtica i que a través dels mitjans de comunicació coneixem els polítics que han signat l'acord, la nova direcció del centre penitenciari, les queixes dels sindicats de funcionaris. Però hi ha un col·lectiu que no té veu en els mitjans a més dels interns: els familiars dels presos, que setmanalment els visiten i els proveeixen de roba o els ingressen diners. Són una resta humil i pobra, irrellevant i que passa desapercebuda, però que viurà resignadament en la pròpia pell les conseqüències del tancament del centre sense abandonar el seu familiar per lluny que el desplacin. 

Quelcom molt semblant passa amb el "poble humil i pobre" que es menciona en la primera lectura, una resta  que romangué en la terra d'Israel després de la invasió dels babilonis i  la destrucció de Jerusalem, de l'exili de la jet-set d'Israel a Babilònia i de l'inici de la diàspora jueva. La Bíblia i la història ens ha deixat els noms dels protagonistes d'un i altre costat, però només els profetes dels temps exílics, entre ells Sofonies, recorden alguna vegada aquest col·lectiu ignorat i irrellevant que romangué en el país esperant temps millors, on els seus ais no arribaven a les orelles de ningú però sí a les de Iahvè. 

I la resposta solemne de Déu a aquests clams no escoltats de tantes restes humils i pobres la tenim en les benaurances que pronuncià Jesús, anomenant feliços els infeliços, convertint els seus silencis i les seves penes en benaurança: feliços els pobres en l'esperit que no saben com expressar-se; els aclaparats pel dol; els humils que no gosen aixecar la veu; els qui volen ser justos, compassius, nets de cor, posar pau, seguir Jesucrist i passen desapercebuts i són considerats irrellevants, sempre tapats pels protagonistes de torn. A tots ells, que són molts, Jesús els diu: "la vostra recompensa és gran el cel". Ens atrevirem a voler ser un d'aquests benaurats que mai surten ni sortiran a la foto?