diumenge, 15 de gener del 2017

"Jo no sabia qui era" (Diumenge 2)


"Jo no sabia qui era", és una frase que Joan Baptista repeteix dues vegades en l'evangeli que hem proclamat. No deixa de ser sorprenent aquesta declaració, que ens suscita aquesta pregunta: Si Joan Baptista no sabia qui era Jesús, com és que parlava d'ell? 

La resposta la podem deduir del principi i del final del relat quan Joan explica que al veure personalment i físicament Jesús se li encengueren tots els llums. És a dir, tot el que ell creia, sabia i intuïa, se li corroborà en un instant i exclamà amb vehemència i convicció: "Mireu l'Anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món", i també: "Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu". Per això podem arrodonir la frase del Baptista dient que ell no sabia qui era Jesús de forma personal i directa, però sí que ho creia i ho intuïa per la fe. 

El que li succeeix a Joan Baptista és molt semblant a la nostra experiència de fe: nosaltres som creients, hem estat batejats, hem fet la primera comunió o la confirmació, hem estat catequitzats, coneixem la Bíblia, tenim cultura religiosa, anem a missa els diumenges, etc; és a dir, tenim tots els elements per parlar de Jesucrist però ens pot mancar quelcom determinant: l'encontre personal i directe amb ell, tenir una experiència clara de Jesús. 

És cert que la nostra vida sacramental ens ha propiciat i ens propicia petits encontres amb ell; o la nostra religiositat ens haurà obsequiat amb moments d'una vivència intensa de fe, però ens pot passar com al Baptista que parla d'ell amb convicció i devoció, però sense haver-lo experimentat cara a cara. Aleshores ens podem preguntar: com puc saber que he tingut un encontre real amb Jesucrist? La resposta és senzilla: perquè aquesta trobada m'ha condicionat la manera de pensar, la manera de veure la realitat, i també la manera d'actuar. Seguirem sent els mateixos per fora, però per dins hi ha un certesa interior que ens fa diferents, i les coses no seran com abans. 

Però si les circumstàncies de la vida ens allunyen progressivament de Jesucrist, i aquell encontre determinant es va difuminant perquè altres realitats ens han robat el cor; fins i tot en aquests moments d'allunyament podem saber si la trobada amb Jesucrist va ser veritable: si va ser veritable, tard o d'hora tornarem a ell, perquè ens adonarem finalment que l'únic que dóna pau als nostres cors i que dóna sentit a la nostra existència és Jesucrist.