"Quan va néixer Jesús, a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren
d'Orient uns mags". Així començava l'evangeli, dibuixant l'escenari de
l'esdeveniment ―Betlem― i presentant els
protagonistes ―Jesús, Herodes i els mags d'Orient―.
Però fixem-nos en el detall
que el nom de Jesús únicament apareix en aquesta frase inicial; a la resta de
l'episodi se l'anomena indirectament com "el rei dels jueus" o com "el nen", Jesús infant, acompanyat de Maria, no fa res ni diu
res, només hi és, cedint el protagonisme escènic als altres personatges que són
els dinamitzadors dels esdeveniments. Però malgrat ells siguin els qui parlen i
es mouen, tots giren al voltant del nen, cadascú pels seus motius: Herodes per
recel, els mags d'Orient per reverència, els grans sacerdots i els lletrats per
coneixement, l'estrella com a designi diví. Podríem concloure que l'episodi ens
presenta dos protagonismes: l'escènic, en primer terme, representat sobretot
per Herodes i els mags; i el veritable, en segon terme, representat per Jesús
acompanyat de Maria.
Això que veiem tan clar en l'episodi de l'evangeli, succeeix de manera semblant en la nostra societat, on els afanys d'aquest protagonisme escènic afecten també a la gent d'Església sense deixar-nos apreciar el valor del protagonisme veritable. Ens lamentem de viure en una societat laica que ens domina, que té el protagonisme escènic de tot, però fixem-nos què passa per Nadal: Per què hem de fer un gran sorteig de loteria la vigília de Nadal, per Cap d'any o el dia de Reis? Per què el rei i el president fan un discurs institucional en aquestes festes? Per què avui se celebra la Pasqua militar? Per què es fan tantes campanyes solidàries? Per què les empreses, les associacions, els clubs, fan sopars o dinars nadalencs? Perquè les escoles i les universitats fan vacances de Nadal? Per què s'il·luminen els carrers? ¿No es podrien buscar altres dates aprofitant escaiences polítiques, socials o del calendari astrològic? Una resposta genèrica seria "Ho fem per tradició", però des de l'evangeli de l'Epifania hem de respondre: "Perquè tot gira conscient o inconscientment al voltant del nen".
La segona lectura ens ho explica també abaixant el to de veu: "El secret és aquest: que tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència". Qui hauria de dir a aquells primers cristians, dominats per una societat hostil, minoritaris, perseguits, martiritzats per seguir Jesucrist, que segles després tantes societats d'arreu del món serien directament o indirectament cristianes? Els cristians no tenim dret a la lamentació perquè hem perdut el protagonisme mediàtic, perquè el protagonisme veritable segueix essent de Jesús; malgrat tanta gent en receli com Herodes, però tanta gent el venera com els mags d'Orient, i tanta gent sap que neix a Betlem com els grans sacerdots i els lletrats. I l'estel segueix indicant-nos el camí a tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada