dilluns, 13 d’abril del 2015

Vigília de Sàbat i final de Pèsah (Cròniques jerosolimitanes 5/2015)

Avui divendres també participarem d’algun acte del Divendres Sant segons el calendari de les esglésies orientals. Els actes que tenim ressenyats seran al capvespre i aprofitarem la primera hora del matí per seguir la tradició dels divendres: anirem al mercat hebreu de Mahané Yehuda a comprar la Khalah, el pa que es beneeix el divendres a la nit per celebrar el sopar del Sàbat. En el forn on anem el fan boníssim per dins i molt vistós per fora. A més, la coincidència de calendaris fa que avui sigui el darrer dia de Pèsah, la pasqua jueva, motivant encara més el llarg camí que hem de fer a peu.
 
És el primer dia que travessem la zona hebrea no turística de la ciutat i ens sorprèn la poca gent que veiem pel carrer i els escassos cotxes que circulen. Encara som en plena festivitat i pensem en el nostre avió a Tel-Aviv ple de turistes israelians tornant de vacances. Que totes les botigues estiguin tancades no ens estranya perquè encara és aviat.
No se’ns acut pensar que el mercat estarà tancat, però ho intuïm a mesura que ens hi acostem. Així és, tot tancat i barrat, i no només perquè és festa civil, sinó sobretot perquè Mahané Yehuda és un mercat religiós. Resignats per la pífia seguim el camí cap on estudiem cada dia. De fet, no és el primer cop que ens succeeixen aquestes badades que confirmen la dita “Qui molt abraça poc estreny”. Estar atent a tantes tradicions alhora té aquests inconvenients.
Arrodonim l’espifiada quan també recordem que avui no és menja el pa del Sàbat perquè porta llevat. Des de la vigília de Pèsah es menja Matzà, el pa àzim, complint la prescripció del llibre de l’Èxode.